Diferència entre revisions de la pàgina «Bullae»

De Escola Finaly
Salta a: navegació, cerca
m
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{Menu-top}}
 
{{Menu-top}}
 
{{Title_4
 
{{Title_4
|[[Imatge:Translation.png|30px]] [[:fen:Bullae|(English)]] [[:fes:Bullae|(Español)]] [[:ffr:Bullae|(Français)]]
+
|{{Itranslation}} [[:fen:Bullae|(English)]] [[:fes:Bullae|(Español)]] [[:ffr:Bullae|(Français)]] [[:fit:Bullae|(Italiano)]]
 
}}
 
}}
Les ''bullae'' eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «factura-xec» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a moneda representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les transaccions comercials, en el context d'un complex sistema de comptabilitat, i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222650&BATE=banca Temple vermell d'Uruk], el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).
+
Les ''bullae'' eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «'''factura-xec'''» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a '''moneda''' representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les '''transaccions comercials''', en el context d'un complex '''sistema de comptabilitat''', i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el [http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-0222650.xml?s.q=Historia+de+la+banca#anchor17d7aab828fce41a02b450dd5a3b5a3e3 Temple vermell d'Uruk], el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).
   
 
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center"
 
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center"
Línia 14: Línia 14:
 
== Referències bibliogràfiques ==
 
== Referències bibliogràfiques ==
   
* [[Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]. «''[[El primer antecedent de l'escriptura|El primer antecedent de l'escriptura]]''», a '''Investigación y Ciencia''' núm. 23, agost 1978.
+
* {{N|(ca)}} '''[[Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[El primer antecedent de l'escriptura|El primer antecedent de l'escriptura]]''», a '''Investigación y Ciencia''', agost 1978. núm. 23, pp. 6-16.
  +
  +
* {{N|(de)}} '''[[:fde:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[:fde:Vom ursprung der schrift|Vom Ursprung der Schrift]]''», a '''Spektrum der Wissenschaft''', desembre 1978. pp. 4-13.
  +
  +
* {{N|(en)}} '''[[:fen:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[:fen:The earliest precursor of writing|The Earliest Precursor of Writing]]''», a '''Scientific American''', juny 1977. Vol. 238. núm. 6, pp. 50-58.
  +
  +
* {{N|(en)}} '''[[:fen:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[:fen:Two precursors of writing: plain and complex tokens|Two Precursors of Writing: Plain and Complex Tokens]]''», a '''The Origins of Writing''' / editat per Wayne M. Senner. 1991. pp. 27-41.
  +
  +
* {{N|(en)}} '''[[:fen:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[:fen:Reckoning before writing|Reckoning Before Writing]]''», a '''Archaeology'''. maig-juny 1979, Vol. 32, núm. 3, pp. 22-31.
  +
  +
* {{N|(es)}} '''[[:fes:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]''', «''[[:fes:El primer antecedente de la escritura|El primer antecedente de la escritura]]''», a '''Investigación y Ciencia''', agost 1978. núm. 23, pp. 6-16.
  +
  +
* {{N|(es)}} '''[[:fes:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]''', «''[[:fes:Dos precursores de la escritura: cuentas simples y complejas|Dos precursores de la escritura: cuentas simples y complejas]]''». '''Los orígenes de la escritura''' / editado por Wayne M. Senner. 1991. pp. 34-46.
  +
  +
* {{N|(fr)}} '''[[:ffr:Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]''', «''[[:ffr:Les plus anciens précurseurs de l'écriture|Les plus anciens précurseurs de l'écriture]]''», a '''Pour la Science''', agost 1978. núm. 10, pp. 12-22.
  +
  +
* {{N|(it)}} '''[[Denise Schmandt-Besserat|Schmandt-Besserat, Denise]]'''. «''[[:fit:Gli antecedenti della scrittura|Gli antecedenti della scrittura]]''», a '''Le Scienze''', Agosto 1978. Anno XI. Volume XXI. numero 120, pp. 6-15.
  +
  +
* {{N|(ro)}} '''Schmandt-Besserat, Denise''', «''[[:fro:Primul antecedent al scrierii|Primul antecedent al scrierii]]''», a '''Investigación y Ciencia''', agost 1978. núm. 23, pp. 6-16.
  +
   
   

Revisió de 10:24, 9 juny 2018

translation.png (English) (Español) (Français) (Italiano)

Les bullae eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «factura-xec» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a moneda representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les transaccions comercials, en el context d'un complex sistema de comptabilitat, i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el Temple vermell d'Uruk, el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).

Bulla


Referències bibliogràfiques