Diferència entre revisions de la pàgina «Bullae»

De Escola Finaly
Salta a: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
 
{{Menu-top}}
 
{{Menu-top}}
  +
{{Title_4
  +
|[[Imatge:Translation.png|30px]] [[:fen:Bullae|(English)]] [[:fes:Bullae|(Español)]] [[:ffr:Bullae|(Français)]]
  +
}}
 
Les ''bullae'' eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «factura-xec» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a moneda representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les transaccions comercials, en el context d'un complex sistema de comptabilitat, i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222650&BATE=banca Temple vermell d'Uruk], el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).
 
Les ''bullae'' eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «factura-xec» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a moneda representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les transaccions comercials, en el context d'un complex sistema de comptabilitat, i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222650&BATE=banca Temple vermell d'Uruk], el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).
   
Línia 15: Línia 18:
   
 
[[Categoria:Col·lecció Bullae]]
 
[[Categoria:Col·lecció Bullae]]
 
[[fen:Bullae]]
 
[[fes:Bullae]]
 
[[ffr:Bullae]]
 

Revisió del 23:34, 19 març 2011

30px (English) (Español) (Français)

Les bullae eren en els mil·lennis V-IV aC el que avui dia en diem «factura-xec» (albarà conformat, factura acceptada i xec tirat pel client); eren unes bosses d'argila, més o menys esfèriques, plenes de diferents figuretes de fang com a moneda representativa, i segellades en l'exterior com a símbol de les transaccions comercials, en el context d'un complex sistema de comptabilitat, i que podem considerar com l'antecedent de les famoses tauletes cuneïformes, i per tant de l'escriptura. Segons totes les enciclopèdies, el Temple vermell d'Uruk, el banc sumeri més antic per ara que coneixem arqueològicament, té arxius bancaris complets durant 200 anys (3400 a 3200 aC).

Bulla


Referències bibliogràfiques