Lluís Maria Xirinacs i Damians

De Escola Finaly
Dreceres ràpides: navegació, cerca
translation.png (Español)
(thumbnail)
Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932-2007)

Lluís Maria Xirinacs i Damians. (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 2007) Sacerdot i polític. Escolapi, fou ordenat de sacerdot el 1955. Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó (1972 i 1974-75). Després d'haver dut a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia —vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona—, que obtingueren un gran ressò popular, fou candidat al premi Nobel de la pau (1975) i promogué diverses iniciatives, com la Marxa de la Llibertat (1976). Senador independent per Barcelona (1977-78), s'aproximà a l'independentisme revolucionari i, el 1980, encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, després de la dissolució del qual ha restat al marge de l'activitat política. Ha recollit les seves experiències i les seves concepcions religioses en diversos llibres: Secularització i cristianisme (1969), Subjecte (1975), Diari de presó: L'espectacle obsessiu (1976), Entro en el gran buit (1976), Futur d'Església (1976), Vaga de fam per Catalunya (1977), Constitució. Paquet d'esmenes (1978), La traició dels líders (1990-96) i La primera història humana (1997).

Eines de l'usuari