Index dels documents de l'Agustí Chalaux

De Escola Finaly
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Índex dels documents de l'Agustí Chalaux

Magdalena Grau i Figueras

Oriol Albó i Corrons

Col·lecció: Bullae 14 - 1a edició: Barcelona, 23 d'abril de 1997

Llicencia: Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0

Descarregar: Índex dels documents de l'Agustí Chalaux pdf.png - (397 KB)


1. Clar mercat i societat transparent

4. pàg. incomplet nº classificació. 5

Presentació / el xec, captor mercantil i social-monetari / reforma monetària / implicacions a curt terme.


2. Estudis de mercologia i sociologia experimental: L'era de la comptabilitat

22. pàg. nº classificació. 2.4

Índex −ampliat− / mètode lògic-empíric i Plató / equilibri de mercat segons Plató.


3. Un possible camí natural per a la Caritat de Crist en el món contemporani

10. pàg. incomplet nº classificació. 1.4.5

Hipòtesi del bé comú mercantil (Plató, Marx, econometria) / reforma monetària / fórmules / revolució.


4. Escola d'Economia de Catalunya (ICEE)

3. pàg. nº classificació. 0

Una Europa liberal / Què és federalisme / Creació d'un Institut Català d'Estudis Europeus.


5. Guanyaràs el meu pa amb la suor del teu front

2. pàg. nº classificació. 4

Etapes monetàries.


6. Exposició del problema real a resoldre pràcticament

22. pàg. nº classificació. 5.6

El xec, captor mercantil i social-monetari / Característiques de la factura-xec / resultats pràctics previsibles.


7. A en Manuel Cussó Ferrer

10. pàg. (inacabat) nº classificació. 5

Els precedents de la factura-xec: Plató, Karl Marx, Salvay, Finaly / Teoria del xec-mercat.


8. La utopia omni-llibertària

5. pàg. nº classificació. 0.2

Possibilitat tècnica de la utopia / Formatrònica biònica / Llibertats i responsabilitats concretes / Plató a Siracusa.


9. Un exemple de filosofia segons àlgebra: L'evolució utilitària de l'espècie humana

3. pàg. nº classificació. 2.4

La filosofia eficaç / Significat del terme «utilitari» / Tres eres mentals-utilitàries / Convenció escriptural.


10. Empirisme lògic. Resum

1. pàg. nº classificació. 2

Necessitat de l'experimentació / Insatisfactorietat de l'experimentació / Contra el principi d'autoritat.


11. Empirisme lògic. Resum

2. pàg. (inacabat) nº classificació. 2

Semiòtica / Lògica pura / Empirismes lògics, experimentalismes lògics i apriorismes lògics.


12. Axiomes primordials que resumeixen l'empirisme lògic fonamental

2. pàg. (embrió de 13) nº classificació. 2

Objecte de l'empirisme lògic / Algunes característiques: disciplina rígida; realisme; utilització del verb ancestral; principi d'autoritat; etc.


13. Axiomes primordials de l'empirisme lògic fonamental

5. pàg. nº classificació. 2

Objecte de l'empirisme lògic / Prostitució de la lògica / El llenguatge ancestral.


14. Graus de la hipòtesi de l'empirisme lògic

2. pàg. nº classificació. 2

Definició d'«hipòtesi» / Graus de la hipòtesi total.


15. Estructures, funcions i òrganon de la filosofia

5. pàg. (inacabat) nº classificació. 2

Noumens i lògica / Sofia i filo-sofia / Filosofies 1ª, 2ª, 3ª, i 4ª


16. Breu introducció a la informàtica

4. pàg. (incomplet) nº classificació. 2

El problema de la informació / Terminologia sistemàtica / Informatrònica.


17. Formàtica

3. pàg. nº classificació. 2

Formàtiques desenvolupades per l'home, cronològicament.


18. Semiòtica

2. pàg. nº classificació. 2

La semiòtica ens descriu: indicis carnals; símbols nacionals; signes verbals; senyals abstractes.


19. Sobre el poder Arquia imperial

4. pàg. nº classificació. 1

Poder sacre i poder imperial / Diferents modalitats de comandament imperial.


20. Llenguatge i precisió de nocions en el comandament (arquia) de pobles

8. pàg. nº classificació. 1.8

Importància de la precisió / El pacte / Enumeració de persones comunitàries-divises / Federació i confederació / etc.


21. La família

11. pàg. (inacabat) nº classificació. 2.3.9

La filosofia / Opció personal / La filosofia, esclava de la realitat fenomènica i de la neo-lògica / Evolució de la vida.


22. Teoria i pràctica de l'Estrategometria de mercat i societat. Mercometria

1. pàg. nº classificació. 4

Un exemple per a il·lustrar el concepte de mercometria.


23. Mercometria i sobresalaris socials-financers (SSSF)

1. pàg. nº classificació. 4

El SSSF i l'elasticitat social / Improductivitat de les rendes de situació.


24. Moneda

1/2. pàg. nº classificació. 5

La moneda ha de tenir les mateixes característiques que qualsevol sistema de mesura.


25. Recordatori de les constants i invencions pervalents dels successius utilitarismes de l'home

6. pàg. nº classificació. 4.9

Evolució de l'utilitarisme humà.


26. Hipòtesi sobre l'evolució humana

5. pàg. nº classificació. 4

Introducció metodològica / Evolució cultural-utilitària de l'home.


27. Història monetària de la humanitat

5. pàg. (inacabat) nº classificació. 4.9

L'utilitarisme primer (antecanviari) / Les etàpes monetàries.


28. Crèdit i finances

3. pàg. nº classificació. 4

Finances: significat etimològic / Invenció del mot / Crèdit i préstec-distinció.


29. Econometria de mercat i societat. Assaig per a un supercapitalisme tecnològic, en favor de tothom

3. pàg. nº classificació. 2

La «ciencia» / Les seves hipòtesi / Les seves condicions / El seu llenguatge.


30. Manifest econòmic

9. pàg. nº classificació. 1.4.5

Autopolítica / Bé comú mercantil / Reforma monetària / Crèdit i finances / SSSF / Avantatges de l'omnicomptabilitat.


31. Econometria de mercat i societat. Assaig per a un supercapitalisme tecnològic, en favor de tothom

5. pàg. nº classificació. 2.4.5.6

Què és la ciència / Aplicació a l'antropobiofísica.


32. Ningú sense el diner suficient per a viure bé

2. pàg. nº classificació. 0

Del règim actual de treball, a un règim llibertari de vocacions d'artesanat i d'art / Crida a cristians i no cristians.


33. El capitalisme comunitari-primer i el capitalisme privat-següent

2. pàg. nº classificació. 4

Poesia i tècnica / Hipòtesibíblica / Hipòtesi de Platò, Marx, Proudhon / Confirmació i infirmació experimental de la hipòtesi, gràcies a la reforma monetària.


34. Clar mercat i societat transparent

5. pàg. (inacabat) nº classificació. 1

Univocitat etimològica convencional / Convenció escriptural per diferenciar intuicions fenomèniques i noumèniques / Forces fenomèniques - USA i URSS / Convenció escriptural i revolució formatrònica.


35. Econometria de mercat i societat

3. pàg. (inacabat) nº classificació. 0

Com passar tècnicament de l'estat actual de violència a una nova era de pau i prosperitat.


36. Econometria exacta de mercat clar i societat transparent

8. pàg. nº classificació. 0.4

Revolució pacífica / Invenció de la moneda metàl·lica-concreta i la plutarquia / Religions / Reforma monetària / Total evolució monetària.


37. Alguns conceptes

4. pàg. nº classificació. 4.5.6

Econometria / Mercat clar i societat transparent / Un captor / Omnicomptabilitat input-output / Condicions .


38. Stagflació actual

5. pàg. nº classificació. 4

Principi empirològic / Història / Origen de la inflació / Lluita stagflacionista actual / Espanya / USA / Panorama.


39. Moneda i inflació

3. pàg. nº classificació. 4.5

La inflació, fenomen incontrolable en el quadre de la moneda actual / Reforma monetària.


40. Plus-vàlua de mercat

1. pàg. nº classificació. 4

Hipòtesi de Karl Marx sobre el bé comú mercantil.


41. Previsions anticipades referents a l'aplicació del sistema general a l'antropobiofísica

7. pàg. (octubre 1980) nº classificació. 6

Presentació del sistema general / Conseqüències previsibles.


42. Convenció escriptural proposada

1. pàg. classificació. 2A

Convenció escriptural per a la distinció de discursos.


43. Exigència bàsica de l'Evangeli

2. pàg. (incomplet)

Llibertat evangèlica i materialisme comunitari de l'Evangeli.


44. Investigació empirològica contínua i total «m+n»

3. pàg. nº classificació. 2

Esquema del nº14 / Esquema de l'elaborativa de qualsevol saber humà.


45. Hipòtesi sobre l'evolució de l'home

5. pàg. (Nadal 1980) nº classificació. (1 annex)

Cronologia de l'evolució cultural utilitària.


46. Econometria exacta de lliure mercat clar i lliure societat transparent

12. pàg. (setembre 1978) nº classificació. 4

Rotunda afirmació tecnològica / Problema polític plantejat / Solució teòrica: estratègies de mercat.


47. Tècnica de mercat lliure i societat sense classes ni crims per diner

11. pàg. nº classificació. 4

Índex -ampliat- d'un possible treball comprenent: empirisme lògic; teoria informàtica de mercat; pràctica.


48. L'empíria lògica al servei del bé comú i de la caritat cristiana, distribuidora d'aquell

9. pàg. nº classificació. 1

Transposició del dogma de la comunió dels sants al pla utilitari i social, segons empirisme lògic.


49. Praxis de mercat lliure i de societat sense classes

15. pàg. nº classificació. 1

De què es tracta, on i quan / Repte a marxistes, humanistes, ateus, musulmans, jueus, cristians, homes tots.


50. Automació comptable i equilibri cibernètic de mercat

4. pàg. nº classificació. 4

Pla de treball (índex) Indefinides possibilitats tècniques de la nostra actual civilització.


51. Resum d'una actualment possible vulgarització filosòfica dintre del quadre general de l'empirisme lògic

7. pàg. nº classificació. 2

Terminologia sistemàtica segons etimologia, aplicada a la filosofia.


52. Execució harmònica del pla comarcal

2. pàg. nº classificació. 5


53. Possibilitat tècnica d'un sobresalari social-financer

3. pàg. nº classificació. 0

Possibilitat tècnica / Exigim-lo doncs.


54. Subsidi d'atur forçós

10. pàg. nº classificació. 6

Les crisi econòmiques / Implantació del subsidi / Previsions socials i econòmiques / Raons de la proposta.


55. Diner per a tothom

4. pàg. Índex -ampliat-


56. Un essai de vulgarisation et initiation à la recherche signalétique

4. pàg. Índex -ampliat-


57. De mercat i societat

5. pàg. nº classificació. 5

Metàfora per a representar el mercat actual: teatre amb un teló opac (la moneda) que amaga el joc brut.


58. Clar mercat i societat transparent. Part I; Mitjans del present assaig empiro-lògic

12. pàg. nº classificació. 2

Classificacions / Convenció escriptural / La disciplina lògica.


59. Clar mercat i societat transparent

6. pàg. nº classificació. 2

Valor del saber omni-humanista en la convivència social.


60. Clar mercat i societat transparent. Part I; Mitjans del present assaig-resum

6. pàg. nº classificació. 2

Una altra versió de 58-2


61. Confederació i federació

1. pàg. nº classificació. 1.3

Origen històric de confederació i federació / Necessitat actual de confederació i federació.


62. Llei fenomenològica segons omnidocumentació històrica (Plató, Gresham, Marx)

2. pàg. nº classificació. 4

Hipòtesi sobre el bé comú mercantil / Crèdit i finances.


63. Màxim i òptim bé comú

1. pàg. nº classificació. 6

Mesures a prendre per al foment del bé comú.


64. Govern automàtic de les coses

1. pàg. nº classificació. 6

Avantatges del govern automàtic de les coses: llibertat de decisió cívica; federació.


65. Refutabilitat de tota teoria científica

1 pàg. nº classificació. 2

Mentres i tant no s'hagi aconseguit la seva plena confirmació o infirmació experimental.


66. Corrupció i poder

3. pàg. nº classificació. 0

Sense corrupció prèvia no hi ha poder / El que cal: intel·ligència i patriotisme.


67. Moneda anònima i plutarquia

1. pàg. nº classificació. 5

Mentre la moneda sigui anònima, ningú no podrà veure clar en el mercat.


68. Exformàtica i informàtica

1. pàg. nº classificació. 2


69. Automatisme del bé comú mercantil

1. pàg. nº classificació. 4


70. Objectius de qualsevol banca

1. pàg. nº classificació. 6


71. De les comunitats geopolítiques en la història

8. pàg. nº classificació. 1


72. Màgia pensada i Els mots per famílies etimològiques

2. pàg. nº classificació. 3.9

Successives intel·ligències de l'home / Sem-etimo-lingüística (proposta d'estudi).


73. Per començar, les coses clares

9.pàg. nº classificació. 6.7

Motivacions d'A. Ch. per a donar un curset al BEAN / Revolució: condicions i mètode.


74. Conseqüències pràctiques

4. pàg. nº classificació. 6

Nacionalització de la telemàtica / Independència de la justícia / Simplificació fiscal / Mercat lliure.


75. Constant figura paranòica-idolàtrica des de fa uns 4.500 anys

4. pàg. nº classificació. 0

El diner anònim i les seves conseqüències: poder ocult, discurs omniracionalista, sexe prostituït, etc.


76. Qüestions de metafísica

4. pàg. nº classificació. 1.2

Distinció necessària entre gnosi i cognicions, entre a-gnosticisme i a-gnística.


77. Creença, ateisme i agnosticisme

15. pàg. nº classificació. 1.2

Bona filosofia / Sem-etimo-lingüística / Generacions de l'esperit / Creença / Religions / Declaració de l'autor.


78. Europa dels Estats i Europa de les Ètnies. Definicions i explicacions semi-etimo-lògiques

7. pàg. nº classificació. 1.2.4

Imperi / Ètnia / Polis / Urbs / Civitas / Cultura / Gna-, Gno-, Gni- / Civilització / Oikos / Economia / Etc.


79. Indispensables condicions instrumentals, respectivament: de l'Europa dels Estats i de l'Europa de les Ètnies

8. pàg. nº classificació. 4.5

Els primers imperis-ciutat / Moneda anònima / Hipòtesi evolutiva / Comptabilitat de mercat.


80. Robatori del bé comú mercantil

1. pàg. nº classificació. 4

Els banquers s'apropien impunement del bé comú mercantil.


81. Programes artístics

2. pàg. nº classificació. 2

Ex-formàtica i in-formàtica en els programes artístics.


82. Programes post-lògics, directes, immediats, primers

2. pàg. nº classificació. 2

Ex-formàtica i In-formàtica en els programes post-lògics.


83. Causes de l'inflació monetària

3. pàg. (Continua de 80-4) nº classificació. 4

Privatització del bé comú mercantil / Deliberades situacions bèl·liques / Imposició de treball / Etc.


84. Òrgans, estructures i funcions. El sistema monetari

3. pàg. nº classificació. 3.5

Òrgan, estructura i funció en biologia / Extensió a la física inert / Aplicació a la moneda / Característiques de la moneda actual.


85. Supressió de les pors

4. pàg. nº classificació. 6

Pors anti-humanistes / Pors anti-econòmiques / Construcció de l'economia de mercat i del bé comú.


86. Sistema general: previsions a curt terme

8. pàg. (octubre de 1980) nº classificació. 6

Una altre versió de 41-6


87. Humilitat científica

1. pàg. nº classificació. 2

Cal guardar la disciplina d'humilitat científica per arribar a un saber empíric-fenomenològic pro-experimental.


88. Humanisme

4. pàg. (inacabat) nº classificació. 1.3

Humanisme i cultura / etimologia: física, gna-, gno-, logos, etc. / Evolució cultural humana.


89. Crisi? Perquè?

4. pàg. nº classificació. 4

Resposta a Carles Puig Vilanova / Equacions de la hipòtesi sobre el bé comú mercantil i estratègia de mercat.


90. Diner per a tothom (CIEDOM)

4. pàg. (segueix en el document) nº classificació. 4

Possibilitat de diner per a tothom, segons hipòtesi intuïda pels antics sacerdots-banquers.


91. Supressió-destrucció de crims i delictes tradicionals per diner

1/2. pàg. nº classificació. 6

Això serà possible amb la llei monetària «no hi pot haver moviment monetari sense moviment concretes mercaderies legals».


92. Documentació d'anècdotes

1/2. pàg. nº classificació. 5

S'expliquen les causes per les quals certes anècdotes no poden ser documentades.


93. Poder-por

1. pàg. nº classificació. 1

La única forma de destruir el poder és estudiar-lo fenomenològicament, sense por i sense odi.


94. Estrategometria de mercat i societat

6. pàg. (inacabat) nº classificació. 1.2.4

Possibilitat tècnica de «fer el bé» / 3 punts de l'operativa empírica-lògica / Estratègia de mercat: valors utilitaris; terminologia política platònica.


95. Camins llibertaris de solidaritat

1. pàg. nº classificació. 1

Cal trobar els camins que portin de l'egoisme vital de cada persona a la solidaritat vivent de totes.


96. Del Bé comú mercantil o Bé comú segon

2. pàg. nº classificació. 4

Cal usar la intuïció / Autorregulació i heteroregulació / Hipòtesi sobre el bé comú mercantil / (No es formula).


97. Camps d'actuació legislativa

2.pàg. (últim capítol)nº classificació. 6

Reforma monetària / Omni-telemàtica de mercat / Independència justicial / Estat monàrquic, fort, breu, eficaç / Etc.


98. Peresa mental i distorsions monetàries

4. pàg. nº classificació. 6

Índex -ampliat- d'una taula rodona sobre la hipòtesi del Bé comú mercantil i les conseqüènciesprevisibles de la seva experimentació.


99. Compenetració entre els conceptes d'en Puig i els conceptes del Sistema General

1. pàg. nº classificació. 4


100. Curset de sem-etimo-lingüística i curset sobre la hipòtesi del naixement i evolució del llenguatge

3. pàg. nº classificació. 3

Índex d'aquests cursets.


101. Prospectiva pràctica

17. pàg. nº classificació. 2.4

Fenomen i lògica / Límits de l'exposició / Prospectiva: etimologia, documentació, cientificitat, Condicions socials / Polèmica: Hipòtesi de treball sobre moneda anònima.


102. Apèndix I. Lògica

5. pàg. Apèndix de 101-4 nº classificació. 2

Què és la lògica / Història de la lògica / Incapacitat de la lògica per a tractar de metafísica.


103. Apèndix II. Documentació

4. pàg. Apèndix de 101-4 nº classificació. 3

Classificació dels documents / Datació i crítica dels documents.


104. Moneda pro-telemàtica

2. pàg. nº classificació. 6

Conseqüències de la reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari.


105. Neopartidisme

7. pàg. nº classificació. 0

Es proposa un programa llibertari en lo material i en lo espiritual; no proposem cap dels eslògans actuals, sinó la seva denúncia; no prediquem el nacionalisme ni l'imperialisme, sinóla nació, l'imperi i el bé comú, a través de la no-violència, i per un equilibri econòmic real del lliure mercat clar i la lliure societat transparent / Algunes sigles / distinció entre el règim econòmic proposat i l'actual.


106. L'arquebisbat de Barcelona; la pastoral de l'església

2. pàg. nº classificació. 6


107. Plantejament del problema filosòfic

13. pàg. nº classificació. 1.2

Necessitat del treball en equip / «Diner per a tothom», problema a resoldre / La faula del marcià / Teoria i pràctica, dues vessants de qualsevol estudi / Es proposa una investigació fonamental del total saber de l'home, ja que no se'n poden aïllar les parts sense perjudici / Interjecte i interflexe / La pre-filosofia etimolingüística: necessitat i avantatges: popularització de tots els sabers; univocitat de cara a la lògica.


108. Puntualitzacions d'alguns extrems abans d'entrar en filosofia

10. pàg. nº classificació. 1

Es planteja aquí el mateix tema que a 107-1: la vulgarització de la disciplina filosòfica i lògica entre els no iniciats; treball en equip, anar pas a pas, aprofundir, tractar temes que interessin, ... són condicions en les quals tothom pot accedir a aquest sabers / Empirisme lògic: ha d'estendre's a les «ciències humanes». Caldrà aclarir conceptes previs i fugir dels apriorismes / Finalitats de tota filosofia i motor de tota filosofia / Cita del «matemàtic neci»/ Filosofia i sofia.


109. Diades IX -Franciscàlia- Criterion

23. pàg. (novembre 1965) nº classificació. 1.2.3.4

Es tracta el tema de la «politització» segons disciplina geo-etno-històrica. Es desenvolupen els conceptes de polis, imperi, moneda abstracta, moneda metàl·lica, moneda encunyada, moneda fiduciària i moneda escriptural-abstracta-esotèrica (Josep) / Situació actual a partir de 1914 / Tota persona té una dimensió política / El diàleg monetari, instrument esencial de politització / L'empirisme lògic ha d'utilitzar conceptes unívocs: recurs a l'etimologia; evidènciesi mots / Definició etimològica de Política; Església i Economia de Mercat.


110. Procés normal de l'empirisme lògic sobre l'objecte qualsevol

3. pàg. nº classificació. 2


111. Secularització i autonomia del món

5. pàg. nº classificació. 1

Cal restituir les coses en elles mateixes, retornar-los llur autonomia, que havien perdut en ser «magicitzades». D'aquest procés se'n diu «secularització»; El Gènesi desdivinitza astres, animals, ...; L'Èxode desmagicitzà el poder i els valors. Crist àdhuc desacralitzà les religions. Els pensadors grecs desacralitzaren la ciència i la filosofia. Però encara avui hi ha qui «magicitza». Lectures evangèliques recomanades: Gàlates, 5, 1-6; Colosseucs 2, 16-18, 21-23; Mt 12, 1-8


112. La missa

4. pàg. 6-13 (febrer 1972) nº classificació. 1

L'Evangeli és imperfecte en tant que expressió i interpretació humana; això no obstant, cal que ens esforcem per fer viure el seu missatge en nosaltres, i expressió que s'acorda amb la naturalesa humana, ja que és social i comunitària / Diferents parts i finalitats de la missa / Premisses per ala celebració de la missa / Distinció entre Comunió del Cos i Comunió de la Sang; significat de cada una / Significat de la participació en la missa; fer-nos solidaris dels plans de Déu i corredemptors.


113. Memòria relativa a la investigación propuesta

6. pàg. (Barcelona, gener 1971) nº classificació. V

Esquema per a l'establiment del balanç exacte del total saber humà

(1) saber ple, o SOFIA, SAVIESA DEL VERB;

(2) saber senyalètic abstracte i de la nostra cultura i civilització

(1) balanç pan-geo-tecno-dromo-etno-històric;
(2) balanç mètric-mercant i mètric-social.

Caldria després treure totes les possibles conseqüències.

(1) Tècniques

(2)Humanístiques


114. Estudi empirològic dels mites de transmissió escrita

10. pàg. nº classificació. 1.3

(1) S'enumeren primerament les 6 disciplines necessàries a aquest estudi

(2) tots els mites que ens han arribat per via escriptural tenen origen patriarcal /(3) En ells s'acumulen i superposen mites ante-patriarcals i patriarcals de tota classe i època / (4) Llista empirològica de pecats originals: assassinat; trencament de la pau; trencament de l'economia; trencament de l'unitat nacional; trencament de l'igualtat, etc. / (5) En la Bíblia l'important no es el mite, sinó l'ALIANÇA, el AT és antimític i antidolàtric; el NT és antireligiós, però també racionaliste per retorn als mites més estults.


115. Persona

5.pàg. nº classificació. 1.3

Definició / Classificació:

A) existents de tot temps

A1) nacions;
A2) individus;
A3) col·lectivitats

B) a partir de l'era patriarcal

B1) nacions patriarcals;
B2) imperis] / La sacralitat i la santedat, com a afinament progressiu de la consciència ètica-transcendent, es troben en tota persona. Aquestes sacralitat i santedat porten −sobretot al cristià− a un compromís ètic, però també a un compromís fenomènic de construir un món menys injust per al dèbil.


116. Economia auto-llibertatària-federalista de mercat clar i societat transparent

3. pàg. nº classificació. 0.4.8

L'equilibri i la economia de mercat són possibles des d'ara gràcies a la revolució tecnològica / Definicions: A) equilibri, segons logística; B) economia, segons etimologia: OIKOS-NOMOS. Posició de Plató: Plutos / El paper-moneda escriptural és el denominador comú de l'actual desordre mundial. Característiques d'aquest paper-moneda.


117. Termes tècnics

2. pàg. nº classificació. 2.8

Els «termes tècnics» són indispensables a tot discurs verbal pro-científic. Per a construir-los, podem recòrrer a la disciplina inventada per Plató: la sem-etimo-lingüística.

Explicació, segons etimologia d'aquesta disciplina: «SEM», «ETIMO», «LINGÜÍSTICA». S'explica també el significat de «IDIO», «TÈCNICA», «EXACTE». La tècnica és un instrument inert i passiu.


118. Utilitarisme

1. pàg. (estiu 1982) nº classificació. 4

Notes sobre alguns termes econòmics: 1) definició d'«utilitarisme»; 2) distinció entre «finances» i «consum»; excedents; circulació monetària.


119. Moneda correcta i moneda incorrecta

3. pàg. (primavera 1982) nº classificació. 4

La moneda nasqué correcta, però amb la comptabitat nasqué la possibilitat d'incorrecció, possibilitat que esdevingué realitat plena amb la invenció de la moneda anònima. En els nostres dies hi ha una absència total de disciplina monetària que només podrà solucionar-se amb la distinció monetària porta a una distinció social entre societat liberal i societat transcendent, compenetració entre aquest conceptes i els del Sr. Puig (Terrassa).


120. Funcions socials de l'or

1. pàg. (estiu 1982) nº classificació. 4

Evolutivament, han estat funcions de l'or: 1) ser mercaderia concreta; 2) moneda concreta intrínseca; 3) fidúcia del paper moneda emès pels bancs; 4) patró de la moneda abstracta; 5) garantia (o fidúcia practicada pels bancs estatals); aquest darrer sistema fou vigent en teoria, fins a 1971, en què Nixon declara explícitament que el dòlar no està lligat a l'or.


121. Evolució Mercant-monetària

1. pàg. (estiu 1982) nº classificació. 4

Els béns utilitaris poden tenir 3 classes de valor: 1) valor d'ús; 2) valor de canvi mercantil / Confusió creada pels banquers entre moneda metàl·lica concreta-fiduciària-escriptural i moneda abstracta comptable-escriptural / Els semites ensenyaren als xinesos les seves pràcticas monetàries.


122. Reflexió filosòfica sobre l'home utilitari

18. pàg. (inacabat) nº classificació. 4

Intenció: acabar amb l'estafa monetària; mètode: reflexió filosòfica i materialisme històric. 1) la fam: n'existeixen dues menes, a) per natura, comú a totes les espècies animals, b) en l'home, només des fa 4.500 anys. Propietat comunitària i propietat privada, 2) els béns utilitaris són essencials i inseparables de la vida, 3) tot utilitarisme és nacional-comunitari, consta de tres elements (P, H, estratègia) i és autoequilibrat= economia (significat etimològic del terme). Formulacions algèbriques d'aquestes característiques. 4) formulació algébrica dels límits naturals de qualsevol utilitarisme: coeficients de vida, mort, intel·ligència i aprenentatge. Aquests límits han estat saltats per l'home, quan aquest esdevingué social-llibertàriament capaç d'invents revolucionaris: productivitat, consum social, ... especialització, ... canvi, ... moneda. La invenció de la moneda anònima (-2.600) trencà aquest harmònic desenvolupament econòmic. 5) Actualment, podem esperar de retornar a l'autoeconomia de l'utilitarisme primitiu, gràcies al retorn a la primitiva moneda, aprofitant tots els progressos tecnològics actuals.


123. Economia de mercat i societat

(quadre sinòptic) (tardor 1982) nº classificació. 6

S'especifiquen els usos a què serà destinat el bé comú mercantil, dividits consegueix: 1) lliure mercat clar: crèdit a les empreses, 2) lliure societat transparent a) assegurança social, b) salaris socials-financers liberals individuals, c) salaris socials-financers liberals a associacions institucions.


124. La llibertat, encara

3. pàg. (octubre 1982) nº classificació. 0.9

Comentaris a un article de F. Lorda (AVUI, 7-10-82): El senyor Fraga; significat dels mots «llibertari», «liberal».


125. Curset d'estratègies contra els imperialismes residuals de l'era post-bèlica (1945-198...)

2. pàg. (primavera 1982) nº classificació. 0

Per a lluitar contra els dos imperialismes existents avui (USA: RUSIA), l'única força és la lliure economia de lliure mercat clar i lliure societat transparent. Tot el problema radica en trobar estructures, funcions i òrgans que harmonitzin.

1) energia noumènica amb empirisme fenomenològic proexperimental, 2) llibertats fenomèniques amb col·lectivitats, 3) llibertat ètica-transcendent amb comandament social, 4) arquia amb anarquia.


126. Comentari d'A. Chalaux segons Sistema General

2. pàg. (preparat per la Caterina, 2-6-82) nº classificació. 6

Comentari a «L'Vracè réforme nous vient duciel» (Science et Vie, maig 82).

La televisió per cable i per satèl·lit en diferents països; proposta de posada en marxa d'un canal TV segons el SG.


127. Comentari d'A. Chalaux segons Sistema General

2. pàg. (preparat per la Caterina, 2-6-82) nº classificació. 3.6

Comentari a «L'imagination electronique» (Science et Vie, maig 1982)

El sistema d'edició segons SG: ecologia a través de la telemàtica.

Aplicacions científiques de la telemàtica.

La democratització dels sabers a través de la telemàtica.


128. L'Escola Catalana d'Economètria

1. pàg. nº classificació. 0.9


129. Hipòtesi sobre el cosmos, la terra i la vida sobre la terra

6. pàg. nº classificació. 0


130. Sectors mercantils dits «saturats»

2. pàg. nº classificació. 6

Un sector mercantil −tant si és destinat a consum com si ho és a producció− només pot considerar-se saturat quan, havent-hi suficient poder de compra, no és ven tota la mercaderia. En aquest cas, la solució ha de ser: a) exportació a països rics; b) crèdits a països pobres.


131. Dr. Joan Bardina / La societat ètica-transcendent

1. pàg. nº classificació. 1

Qui és en Joan Bardina / La màgia llibertària és l'única capaç de crear nous ideals. Etimologies de: «noble», «noumen», «digne», «OIKOS».


132. Pedagogia i demagògia

1. pàg. nº classificació. 1

Hi ha pedagogies i demagògies bones i dolentes (=antipedagogies, antidemagògies). L'anti-demagògia, anomenada també «populisme», consisteix a afalagar els vicis i defectes del poble, per a aprofitar-se'n. Nosaltres, amb tot honor, som demagògics: conductors del poble cap a l'aconsecució dels seus propis interessos.


133. Progrés gerencial

3. pàg. (octubre 1982) nº classificació. 6

Condicions del progrés gerencial: autonomia i descentralització. Definició d'«administració». Aquests tres punts podem avui posar-se en pràctica fàcilment gràcies a la telemàtica. Un sistema d'intracomptabilitat telemàtica faria sorgir en un país: a) un lliure mercat clar, regit només pels valors de competència i eficàcia, b) una lliure societat transparent, sense «burrocràcia», constituïda per associacions autònomes, amb impossibilitat de corrupció «tradicional».


134. Telemàtica, avui

3. pàg. (octubre 1982) nº classificació. 2

La telemàtica és el fruit madur de l'evolució abstraccionista iniciada ara fa uns -60/50.000 anys / L'intel·ligència lògica no és natural a l'home,sinó que se n'entra i se'n surt. Cal que ocupi el lloc social que li correspon com a instrument inert i anormal que és. Cal posar els seus resultats a l'abast de tothom / Distinció radical entre logos i lògica / La lògica té dues subdisciplines: anàlisi de conceptes continguts i logística. La formàtica o «forma matemàtica» és el llenguatge que utilitza la logística.


135. Intracomptabilitat parcial

6. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 7

L'actual situació extracomptable impedeix una actuació adequada davant de les greus crisi d'inflació / Es proposa aquí un sistema d'intracomptabilitat parcial −dins el sistema actual− caracteritzat per l'emissió privada de les unitats monetàries, sota rigoroses condicions. El sistema és fàcil d'aplicar concedint una sèrie d'avantatges als usuaris ( clients, bancs, empreses, ...). Cal a més a més un sistema judicial adequat, i eliminar tota burocràcia innecessària. Es proposa també la nacionalització dels «recursos aliens» corresponents al sistema intracomptable.


136. Instrucció i judici en crims i delictes

1. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 6

Se seguiran les següents passes: 1) instrucció omnidocumentativa; 2) judici omnidocumentari; 3) judici de circumstàncies; 4) judici per a sentència final. En cadascuna d'aquestes instàncies hi haurà un jutge diferent.


137. Un altre gran confusionisme

1. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 6

La Justícia positiva és independent de l'arquia legislativa. No té capacitat de lesgislar, però té capacitat de veto (abans, durant, i després de la promulgació de la llei) i d'exclusiva interpretació de totes les lleis.


138. Eleccions

1. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 6

Els professionals liberals no poden votar (si no és en col·legis liberals); però són sempre elegibles.


139. El que des d'ara es pot fer, en l'actual règim monetari extracomptable

1. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 7

Es fan una sèrie de propostes a nivell: I. de la Generalitat (1. Autonomia de la Vall d'Aran; 2. ferrocarril fins a París; 3. circuit intracomptable-antiinflacionista);

II. de l'Estat Espanyol (1. reducció de l'horari de treball a 20h setmanals; 2. règim monetari intracomptable-antiinflacionista).


140. Finances del Vaticà

1. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 0

Comentari als fets publicats en els diaris el 23-11-82. Només un sistema monetari exclusivament intracomptable és possible l'honestedat i transparència en les finances. El règim monetari extracomptable és totalment oposat a l'ideal evangèlic i a l'ideal socialista.


141. Convencions humanes

7. pàg. (desembre 1982) nº classificació. 0.1.3

Classificació de les convencions humanes: 1) CONCRETES: 11-GNÀTIQUES; 12-GNÒTIQUES; 13-CO-GNOS-CITIVES; 2) abstraccionistes o co-gnítiques: 21-màgia llibertària; 22-màgia pensada; 23-lògica. Només les darreres (lògica) tenen prou plasticitat per a realitzar un canvi a molt curt termini: el polític pot efectuar un canvi logístic-matemàtic per a fer progressar la societat utilitària al servei de la liberal, i ambdues al servei de la societat ètica-transcendent.


142. De les mercaderies

7. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 1.4

Etimologia: us, útil, utilitari, valor / Etimologia de MERERE / MERERE / Història de la mercaderia: el primer canvi es produí el -60/50.000, esdevenint les dones la primera mercaderia de la història / La mercaderia era quelcom d'essencialment sagrat, el valor de canvi també / La intracomptabilitat permetrà de retornar a les mercaderies llur significat original, i d'eliminar de la consideració de mercaderia tota persona / Apèndix = formulació del valor de canvi en diferents etapes històriques.


143. Comerç exterior

3. pàg. (15-12-82) nº classificació. 0.4

El comerç exterior és només una part del conjunt econòmic global / No hi ha en el SG «divisa nacional», sinó únicament «unitat monetària» / Prostitució del llenguatge / passar de la plutarquia a una legítima plutocràcia, la qual es veurà molt afavorida amb l'aplicació del Sistema General.


144. Sistema (metrològic) General

1. pàg. (15-12-82) nº classificació. 0.2

El S(m)G, és un instrument logístic que calcula com posar (o no posar) les societats utilitària i liberal al servei de la societat transcendent.

Llistat de logístiques.


145. A l'amic Jesus Prujà

10. pàg. (10-12-82) nº classificació. 1

Cal recuperar els llenguatges tergiversats, a través de la semetimologia. Es distingueix entre comandament=ARQUIA i anti-ARQUIA plutàrquica (populisme, tirania, despotisme, etc.). Característiques de cadascuna. L'ARQUIA política i justicial; l'ARQUIA política ha de ser monàrquica / El liberalisme / Les societats utilitària, liberal, transcendent / anarquia i democràcia / actual corrupció per la moneda anònima = cal un canvi tecnològic.


146. Curset d'economia científica

8. pàg. (hivern 1982), (inacabat) nº classificació. 0.1.3

Índex / Davant l'anti-economia actual, només dues solucions: genocidi i eutanàsia / Notes prèvies / Convencions: poden ser a) hereditàries; b) socials-fenomèniques; c) espirituals-carnals; d) abstraccionistes, en tres fases: la última (logística) és la que ofereix més possibilitats de «revolució convencional». Què fa por a la gent? Gràcies a la «revolució convencional» que suposen la factura-xec i la telemàtica, es pot crear un mercat clar, una societat transparent, una lliure societat ètica-transcendent; la destrucció del poder. Els nostres objectius autopolítics. (Vegeu 141-0).


147. Clarificació de termes: «llibertat», «poder», «govern».

2. pàg. (novembre 1982) nº classificació. 8

Llibertat: es refereix a llibertat noumènica.

Poder: es refereix exclusivament a poder sobre les coses.

Govern: tampoc no pot aplicar-se a persones; en aquest cas haurem de parlar de: comunitat geopolítica, estat imperial, i arquia.


148. De l'avortament

5. pàg. (febrer 1983) nº classificació. 6

L'avortament és un crim ètic, però no demostrable fenomenològicament. S'explica, com a exemple del que podria ser una bona actuació legislativa sobre l'avortament, el cas de Dinamarca.


149. Del contagi veneri

2. pàg. (febrer 1983) nº classificació. 6

S'explica la legislació sobre contagi veneri impulsada a Itàlia per Mussolini.


150. Caos / Cosmos

3. pàg. (febrer 1983) nº classificació. 2.8

Etimologia i definicions de «caos» i «cosmos» / Evolució històrica: la màgia llibertari es basà en el caos, mentre que la màgia pensada utilitzà tendències caòtiques i còsmiques, segons convenia. Per la seva part, la lògica tendeix històricament a la cosmicitat, però avui aquesta visió està en crisi, i es tendeix a la visió caòtica dins de les «ciències»: aplicació a l'economia.


151. Moneda i imperi

2. pàg. (febrer 1983) nº classificació. 6

Només un règim de moneda omni-documentària serà capaç de convertir els imperialismes en imperis, a través de: 1) imperialització del bé comú; 2) imperialització de la telemàtica; 3) independència de la justícia; 4) autonomies.

Només així s'evitarà que el diner mercantil es transformi en diner polític.


152. D'un possible dret positiu en la comunitat d'Europa

6. pàg. (gener 1983) (inacabat) nº classificació. 1

El dret positiu és afer del polític, però és l'actuació de la Justícia positiva la que ha d'afermar aquest dret positiu. Des de fa 4.500, la documentació de la Justícia és un problema que els juristes han d'exigir als polítics de solucionar.

La construcció de l'Europa de les ètnies (situació històrica de la Comunitat Europea) i la destrucció de la plutarquia són també qüestions per les quals el jurista s'ha d'interessar i comprometre, ja que la seva funció és fonamental.


153. De la presa revolucionària del poder

2. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 7

Cal una teoria i una pràctica de la presa revolucionària del poder, a l'exemple de Lenin. Però cal també saber prèviament què és el que hom vol fer del poder ja conquerit. Els estudiosos han de ser una minoria, però cal persuadir el poble, a través dels artistes.


154. Resum del Sistema General

2. pàg. (23-2-83) nº classificació. 0

La vida és creadora de conflictes; el que cal no és suprimir-los, sinó crear un sistema logístic, simple i fàcil, per a exacerbar-los i transposar-los al terreny econòmic= quan l'Estat es decideixi a posar en marxa la repartició equitativa del bé comú mercantil, desapareixerà l'imperialisme / Es proposa una confederació llibertària de tots els partits polítics de les Espanyes. Corrupció de tot càrrec públic en les actuals condicions monetàries.


155. Temes d'economia

2. pàg. (hivern 1982-83) Jordi Maymó (apunts) nº classificació. 4

Maquinària administrativa i pressupostos de l'Estat.

Moneda i planificació.

Factors dels bé comú.


156. Préstec i crèdit en els sectors del cicle de la producció

1. pàg. (març 1983) nº classificació. 4

Del sector de la producció corrent se n'ocupen exclusivament els Bancs; la Borsa (tot i que l'Estat podrà fer congelacions de certs cc/cc en favor dels sectors deficitaris). Només en el sector de la producció inversiva es podran concedir crèdits nacionals, però a través dels Bancs.

Càlcul de la quantitat total destinada a crèdits i a finances.


157. Conclusió del curs

1. pàg. (març 1983) nº classificació. 1

És hora de ressuscitar la hipòtesi dels imperis anteriors als imperialismes, fonamentats en la màgia llibertària que harmonitzan aquesta hipòtesi amb l'Esperit de llibertat de Jesus el Crist exposat en l'Evangeli.


158. Conflictes, jurisconsulta i jurisprudència

2. pàg. (març 1983) nº classificació. 1

Citacions de l'article de J.M. Puig Salelles «Sobre la proposició de llei de normalització lingüística» (AVUI, 20, 22 i 23 de febrer de 1983), amb comentari final sobre procediment de la Justícia positiva = estudi de les hipòtesis contràries i defensa coherent de la pròpia hipòtesi.


159. Contesta logística

4. pàg. (22-4-83) nº classificació. 2.4

Convenció escriptural / Tot càlcul és sempre hipotètic-aleatori; i per a la teoria dels conjunts concrets són únicament una concessió decana als no especialistes, que necessiten obtenir una visió intuïtiva; altrament, cal sempre una consideració exclusivament abstracta dels elements que ens interessen. Aquest és el cas també de la «GRUA ELEMENTAL».


160. Visió del moment econòmic actual

6. pàg. (23-3-83) nº classificació. 4

La crisi econòmica que patim fou decretada per la plutarquia mundial a través de tres etapes: Monetoanèmia, petroanèmia i inversioanèmia; així mateix, la mateixa plutarquia decretarà l'acabament de la crisi (a través de la baixa dels interessos interbancaris i del preu del petroli), quan i com ella vulgui: Els partits polítics, tant de dretes com d'esquerres, no hi podran fer res mentre l'economia sigui manipulada per aquesta plutarquia mundial.


161. Observats i conjunts

1. pàg. (octubre 1983) (inacabat) nº classificació. 2

Pràctica de conjunts / Teoria de conjunts i anàlisi dels «observants»


162. Esperit llibertari

3. pàg. nº classificació. 0

S'està acabant l'era dels imperialismes i totes les seves plagues; s'està iniciant l'era de les nacions. Aquesta nova era sorgeix com a conseqüència possible dels progressos actuals, i representarà la radical destrucció del poder sobre les persones. La moneda és l'element clau d'aquest canvi: la moneda anònima és la base de tot poder sobre les persones.


163. Síntesi dels decrets-llei

3. pàg. (curs 1980/81)

La nostra revolució ha decretat fins al moment: 1) retorn a l'ancestral moneda de mesura i concepte abstractes; 2) reducció de l'Estat als rols d'arquia executiva i arquia legislativa; 3) independència de la Justícia enfront de l'Estat; 4) plena autonomia pràctica del mercat de les repúbliques cíviques de les repúbliques liberals i de les repúbliques ciutadanes; 5) plena autonomia tècnica de les forces orgàniques-coactives (Cap de l'Estat, Exercit, Policia; Justícia).


164. Descripció del total saber humà

(quadre sinòptic) nº classificació. 2

Resum esquemàtic del total de l'home: Gnàtica (generacions endocarnals); Gnòtica (generacions mentals); cognòtica (retorn parcial de l'esperit a la carn); cognició (màgies i lògiques) / empirisme lògic.


165. Invents

1. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 6

Davant d'un invent tècnic bo i revolucionari, cal = 1) no comunalitzar-ne la producció; 2) comunalitzar-ne la propietat d'ús; 3) retornar-lo a la privatització de l'ús, quan hagi sigut absolutament assimilat per la comunitat.


166. L'Era de la comptabilitat

22. pàg. (setembre 1965) nº classificació. 1

Índex: proemi d'un possible estudi sobre el tema de l'aplicació de l'empirisme lògic en el camp de la comptabilitat, al servei d'un equilibri cibernètic del mercat.


167. Ciedom

15. pàg. (curs 1981-82) (1ª part, doc. 90) nº classificació. 0.1.4

Avui dia és possible el diner per a tothom / La hipòtesi dels sacerdots-banquers: història utilitària de l'home, descobriment i apropiació del bé comú mercantil pels sacerdots-banquers. Inflació i deflació: mecanismes d'apropiació del bé comú mercantil / La reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari, per a aconseguir una economia dinàmica i equilibrada. Doble demostració de l'existència del bé comú mercantil / Projecte de cançó / Time is money / Post-lògica: la telemàtica al servei incondicional i gratuït de qualsevol persona.


168. Tercera Via-Poder

1. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 2

La nostra finalitat és la presa del poder per a destruir-lo; no volem poder sobre les persones; sí volem un màxim i òptim poder sobre les coses, al servei de totes les persones (ètniques condicionants; socials-estratègiques; individuals-mortals).


169. Del secret i del poder - Escàndols i corrupció

1. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 1.5

El secret és el fonament de tot poder sobre les persones; per tant, cal suprimir tot secret que no sigui específicament professional o privat. El màxim secret es fonamenta en el diner anònim; cal doncs destruir-lo radicalment.

L'actual situació d'escàndol i corrupció generalitzats demana un canvi radical de totes les estructures àrquiques.


170. Objecte de l'economia de mercat clar

1/2. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 4

L'objecte de la prosperitat mercantil és de crear el bé comú mercantil, i això amb l'objecte últim que totes les persones puguin cultivar llurs vocacions més profundes.


171. Omnicomptabilitat

4. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 4

L'omnicomptabilitat d'una comunitat geopolítica ha de compendre, com a mínim: 1) totes les persones (salaris i sobresalaris socials financers); 2) totes les coses (producció corrent i producció per a venda directa al públic). Cal que la comparació «previsions input-output-realitat experimental-comptable» vagi reduint el seu marge d'error, sobretot pel que fa a invenció de diner / Nacionalització de la telemàtica i del sòl / Fluxos monetaris i fluxos mercants.


172. Exemple d'abstraccionismes

1. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 2.4

A propòsit de la frase de Papini «El diner és Satanàs» es fa la distinció entre: 1) màgia llibertària; 2) màgia pensada; 3) empirisme lògic-proexperimental.


173. MERCOmetria i SOCIOmetria

1. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 1.5

La factura-xec és l'instrument que ens pot permetre de passar de les subjectives actuals mercometria i sociometria a unes mercometria i sociometria empiro-lògiques, que permetrien alhora una estratègia lúcida de mercat i societat.

Societat= societat utilitària + societat transcendent.


174. Teoria i pràctica de l'ESTRATEGOmetria de MERCAT i SOCIETAT

5. pàg. (curs 1981-82) nº classificació. 4

Programa del curset: Introducció / Mercometria / Estrategometria / Autoeconomia / Plutarquia.

Altres cursos possibles.

Mercometria= definició; un exemple fàcil / Salaris socials- financers / crisi / rendes de situació.


175. Cervell, neurones, funcionament, nervis

2. pàg. nº classificació. 0

Breu nota introductòria sobre la fisiologia i funcionament del cervell humà.


176. Socialització i democratització de totes les activitats «fenomèniques-liberals»

5. pàg. (25-5-83) nº classificació. 1.6

  • «Està prohibit prohibir»= és a dir, el polític només pot actuar sobre el cos social a través dels SSSF.
  • Esglésies= distinció entre noümens; fenòmens / Rol instrumental de la intel·ligència artificial.
  • Estratègia autopolítica enfront de les Esglésies: respecte de la seva vocació ètica-transcendent / Impedir que aquesta es transformi en «poder fenomènic» / Finançament : SSSF, pressupostos institucionals, deixes.


177. Contra el confusionisme

2. pàg. nº classificació. 5

Defensa de l'anti-populisme a favor del poble, desemmascarat el confusionisme del poder establerts. Exemple a partir de la telemàtica, la factura-xec, el crèdit i les finances...


178. Suggestions a «El Sistema General – una alternativa concreta» d'en Martí Olivella

62. pàg. (1983) nº classificació. 1


179. Resposta a la 1ª pàgina

3. pàg. (29-6-83) nº classificació. 4

Respostes al resum de l'Enric Suàrez.

Estalvi i inversió són factors distints; a més d'ells, molts altres factors integren el mercat / Formulació logística de: 1) Hisenda (poder de compra privat; potència de compra privada); 2) Producció; 3) Relacions entre hisenda i producció.

179. bis «Resposta a la secció 0»: 1. pàg. (30-6-83). Sobre l'estudi dels «recursos naturals».

179. ter «Resposta a la secció 1»: 1. pàg. (30-6-83). Sobre la planificació.


180.Taula rodona sobre centrals nuclears

13. pàg. nº classificació. 2.6

Ponència a la «Universitat del Carrer»

1) Introducció: fenòmens i noümens / Economia i ecologia / crisi actual de civilització. 2)Tema: a) La producció d'energia (contra el creixement 0); b) Localització i tècnica de centrals nuclears; c) Preu de cost i dependència financiera (solució: la nacionalització dels excedents de mercat); d) Gratuïtat de tots els serveis públics (estatalització i nacionalització; empreses nacionalitzades); e) Energies alternatives (abans de poder posar-les en marxa, cal finançar anys d'investigació prèvia).


181. Consumo y consumismo

4. pàg. (setembre 1983) nº classificació. 1

  • Consum: definició /És un principi positiu, bàsic en el SG / el SG persegueix, no el creixement zero, sinó la quantitat màxima i la qualitat òptima de cada producte.
  • Consumisme: funciona a base de 1) publicitat; 2) corrupció; 3) «capitalisme salvatge»; el SG té sortida per a cadascun d'aquests mecanismes.


182. D'on no n'hi ha no en raja

2. pàg. (setembre 1983) nº classificació. 1

Les matèries primeres naturals han estat substituïdes per una matèria primera inesgotable: la intel·ligència i creativitat de l'home.

Per això, estem en una era d'abundància potencial, i és ridícul parlar de creixement zero.


183. Sistema General

70. pàg. (1983) nº classificació. 1.4


184. Economia Telemàtica

(ET-1) 74. pàg. nº classificació. 4


185. Socialització dels excedents o saldos positius de cc/cc a la vista

1/2. pàg. (27-9-83) nº classificació. 6

  • Els dipòsits a termini estaran disponibles per a «préstec bancari».
  • Els saldos positius de cc/cc a la vista seran la base dels crèdits comunitaris i de les finances comunitàries.


186. Base monetària

1. pàg. (27-9-83) nº classificació. 4

  • Definició de «base monetària» segons el SG.
  • Increment de la base monetària mitjançant la invenció de diner comunitari.


187. Algorismes

1/2. pàg. (27-9-83) nº classificació. 2

  • Algorismes empírics: simplement descriuen la realitat
  • Algorismes empírics-fenomenològics-proexperimentals:
expliquen la realitat per hipòtesi de treballen, i mostren com actuar tècnicament sobre ella.


188. Reflexions a l'entorn d'un article de J.M. Espar i Ticó

2. pàg. (10-10-83) nº classificació. 1

(Sobre un article publicat a l'AVUI, 8-10-83 = «El futur no admet ordinadors»).

  • Els ordinadors ens permeten lliures decisions raonades; la història és lliure, però cal utilitzar el màxim d'informació per a poder exercir la voluntat amb totes les forces.
  • Interdeterminació.


189. Resum final

2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 1

La «democràcia formal» ha de ser completada per la democràcia cívica i directa.

L'alliberament de totes les nacions ( des de la més petita a la més gran) és tan important com l'alliberament ètnic pròpiament dit.


190. Finances consumptives

1. pàg. (14-10-83) nº classificació. 6

Quadre-resum dels «Estatuts financers»

190 bis. Finances consumptives

6. pàg. (21-10-83)

- El principi de «solidaritat nacional», fonament de la seguretat social / Estatut General / Estatut utilitari / Estatut «liberal»

/ Estatut mixt.


191. Com convèncer els banquers

1. pàg. (24-10-83) nº classificació. 7

  • Els bancs: empreses molt jerarquitzades, i «reaccionàries» degut als interessos que defensen.
  • Els banquers: persones molt àgils, que treballen a molt curt termini, i, en principi, a-polítics.

És dels bancs que cal tèmer oposició, no dels veritables banquers.


192. Funcionament del mercat d'eurodólars

1/2. pàg. (24-10-83) nº classificació. 4

És un mercat inter-bancari i inter-empresarial trans-nacional; les operacions es realitzen amb molta discresió. Les operacions més corrents són d'avals, garanties,... a curt termini i amb interessos molt alts.


193. Sobre la formulació de la hipòtesi del bé comú

5. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 2.4

  • Antecedents de la hipòtesi (Plató; Marx; economistes actuals).
  • Experimentabilitat de la hipòtesi.
  • Formulació matemàtica de la hipòtesi (producció; hisenda privada; hisenda comunitaria)
  • Utopies-ucronies i ciències experimentals: qui refusa d'experimentar qualsevol hipòtesi probable, és un cínic.


194. Moralisme

2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 1

No volem ser moralistes, sinó únicament trobar la manera que cadascú pugui edificar la seva pròpia ètica i moral.

194 bis. Capitalismes; Imperi i imperialismes

4. pàg. (annex al 194-1)

  • Tres classes de capitalismes; tots ells són privats / Definició d'Imperi segons Plató / Nacionalització de l'Imperi / definició d'imperialisme segons Plató / L'Estat és només una part de l'Imperi; per tant, és privat, i la seva iniciativa és la més privativa de totes.


195. Sobre els termes moralistes «egoista» i «altruista»

3. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 1.6

El materialisme històric ens fa distingir la «societat utilitària» de la «societat liberal»; si la primera es mou per egoisme, la segona és fonamentalment altruista i desinteressada. El mercantilisme de les professions liberals és un fenomen confusionant i desequilibrador.


196. Explicacions complementàries sobre invenció de diner

1. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 4.6

Els excedents de producció (amb la garantia de l'estalvi nacional o excedents de cc/cc) és la base de la creació de diner comunitari-complementari, a repartir equitativament. Però aquest «diner comunitari» serà repartit sota forma de «diner privat».


197. Interimperialismes i revolució

1/2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 1.7

Rebel·lions violentes, radicalismes i extremismes fan, la majoria de les vegades, «el joc» als imperialismes i interimperialismes.


198. Si volem la pau, preparem-la

1/2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 1

Per a preparar la pau amb eficàcia pràctica, cal abans edificar estructures autosocials i autopacificants.


199. Inflació monetària

1. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 6

En economia de mercat, la invenció de diner es farà exclusivament en funció dels excedents de producció inversius i de consum.

En la antieconomia actual, és imposible de saber exactament quines són les causes de la inflació monetària.


200. Candidats a eleccions

2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 6

Salaris socials-financers / pertinença a partits polítics / Els vocacionals liberals no són electors, i només són elegibles a funcions executives; són únics electors i elegibles a les Cambres Consultives.


201. Riquesa concreta dels imperis

2. pàg. (octubre 1983) nº classificació. 4

  • Definició segons quantitat i qualitat dels béns produïts.
  • Definició segons el nombre de canvis elementals per unitat d'espai-temps geopolític.
  • Definició segons les masses monetàries de producció i d'hisenda = estratègia real i estratègia auxiliar; equilibri o desequilibri.


202. Axiomes d'economia de mercat

1/2. pàg. (curs 82-83) nº classificació. 4

Axiomes «intuïtius» sobre equilibri i economia de mercat.


203. Desmaterialització de la moneda i desmonetització de l'or

1/2. pàg. (curs 82-83) nº classificació. 4

La «desmaterialització fenomènica-telemàtica» del diner suposa el control total de la població; o bé aquest serà a favor de tot el poble; o bé contra tots els pobles.


204. Espècie-raça-nació-individu

nº classificació. 3

4 «conjunts fenomènics» fonamentals entre tot ser vivent.

  • Individu, evidència primera; espècie, estructura prèvia; ètnia o raça,dóna caràcters psicosomàtics distintius; grup genètic o nació, dóna l'instint; grup gàmic, entre els mamífers.


205. El problema estratègic fonamental de la integració i la comunitat europees

2. pàg. (curs 82-83) nº classificació. 0

Mentre la moneda sigui anònima, Europa no serà sinó un ideal inaccesible. Els conflictes actuals ja no poden ser resolts militarment: cal anar a la via econòmica. Una nova moneda comptable pot fer canviar totalment el destí de la humanitat.


206. Tractat sobre regions econòmiques

1/2. pàg. nº classificació. 6

Com s'ha de fer una llei sobre «una regió econòmica»


207. Tres sectors socials

La «comunitat geopolítica de nacions» comprèn tres sectors socials: 1) La societat utilitària-activa; 2) La societat liberal-activa; 3) La societat consumptiva, tan totalitzant com la mateixa cgp. Aquesta societat consumptiva és el camí per a passar a una quarta societat, l'ètica-transcendent. Cal diferenciar molt bé l'ús de l'instrument monetari en cada una d'aquestes societats. Esquema monetari-social: aquest esquema és més revolucionari del que sembla. Conseqüències sobre «propietat intel·lectual»; «editors»; etc.


208. Del Sant Esperit

1. pàg. nº classificació. 1

Una cosa és el «bruf» de l'Esperit Sant; una altra cosa, molt diferent, és el respecte de les autoritats legitimes que convoquen a la sacralitat.

Llista d'ètnies.


209. Dinamicitat del concepte de cicle geo-etno-històric-cultural

3. pàg. nº classificació. 3.4

Interpretació de la figura de Plató / Hipòtesi platoniana dels «cicles culturals» (o del «8») / El «joc dels prefixos»: ante-, pre-, proto-, hipo-, -, hiper-, post-, / Aplicació de la hipòtesi a diversos camps del saber / Aplicació al fet monetari: 1) etapes «moneteristes» 2) «post-monetarisme», que s'iniciarà amb l'ex-formatrònica de mercat i societat: serà el llençament cap a un nou cicle cultural.


210. Pràctica i teoria dels conjunts

19. pàg. (inacabat) nº classificació. 1.2.8

- Esquema i presentació

  • La pràctica dels conjunts = és la mateixa vida en acte; consisteix en el fet que tot vivent percep qualsevol existent altre que ell, tan aviat com «objecte», «conjunt» o «subconjunt». Un exemple: la cabra. És art suprem (explicació etimològica).
  • La disciplina etimològica ens situa en la mentalitat concreta, ante-abstractiva, de l'home. Això ens permet d'evitar la confusió entre «conjunts concrets» i «conjunts abstractes».
  • Convenció escriptural.

210-2. Continuació:

  • Sinònims de la pràctica dels conjunts = vida, saber,..., experiència, ..., informació.
  • Definicions pràctiques dels conjunts.
  • Condicions per a la formació de conjunts auto-homogenis.
  • Esquema de la total informàtica humana.
  • Interdisciplinarietat i unitat dels nostres sabers.
  • Conclusions = els conjunts provenen de l'experiència (tant els concrets com els abstractes).

2ª Versió

  • Diferents noms que rep la pràctica de conjunts, explicats etimològicament: realitat; saber-sofia; pràctica, experiència, empirisme; intel·ligència, física, matemàtica, ritmia, història, informació, informàtica.
  • Altres precisions logals: carn i esperit; cosmos, univers, plurivers; persona; logos, verb, llenguatge; lògica.
  • Empirisme lògic i informatrònica.


211. Empirisme impersonal

2. pàg. nº classificació. 2

Diferències entre «empirisme» i «empirisme lògic»: aquest darrer ha de ser impersonal i homogeneitzador.

Distinció instintiva i separació empirològica.


212. Filosofia

4. pàg. nº classificació. 2.8

1) Definició i crítica conseqüent; 2) Lògica; 3) Filosofia apriorística o racionalista; filosofia empírica: etimologies (experiència, empíria, experiment); quadre sinòptic del total procés de l'empirisme fenomenològic pro-experimental (ante-tesi «n», tesi «n+1»); cal distingir filosofia-d'axiomàtica- d'hipòtesi de treball; l'empirisme lògic mai podrà escapar totalment al subjectivisme; instrumentalitat de tot empirisme lògic.


213. Verb concret i llenguatge lògic

2. pàg. nº classificació. 1.2

1) El verb de l'home (logos) és llibertàriament polivalent.

2) Mentre que la lògica ha de ser rígidament univalent; es proposa l'etimologia com a sistema de fixació de la terminologia sistemàtica.

3) Cal sempre distingir entre «subjecte-persona» i «objecte-concepte».


214. Comptabilitat i estadística de mercat

3. pàg. nº classificació. 4.5

- Sense comptabilitat i estadística, no hi ha disciplina experimental / Noms enters / Estadística / Sociologia / En mercat i societat, avui tot son especulacions qualitatives; però perquè es vol / El paper moneda actual, pura convenció, però totalment irracional; tècnicament indiferenciat, anticomptable, antianalític i antiestadístic / Substitució de l'actual paper-moneda per la factura-xec».


215. Plató

4. pàg. (inacabat) nº classificació. 4.8

Definicions de «mercat», «economia», «economia de mercat»

/ Pas de la moneda comptable a la moneda metàl·lica i desaparició de l'equilibri econòmic / Plutarquia de mercat / Estratègia natural de l'utilitarisme / Estratègia de l'utilitarisme canviari / Aparició de la propietat privada / les primeres polis inventen la moneda descompte abstracte = exemple de canvi en els poemes homèrics (esclau-armadura).


216. Una opció estratègica llibertària

1. pàg. nº classificació. 0

Naixement de l'instrument monetari / OIKOS / Polis-política / Autopolítica i moneda racional / antipolítica i moneda irracional.


217. Empíries

4. pàg. nº classificació. 1.8

Empíria i pràctica de conjunts, comú a totes les espècies biòtiques, obeeixen a la conveniència de cada espècie / Etimologies «AR» / En l'home, la pràctica dels conjunts «vitals» s'amplia amb la pràctica dels conjunts «vivents» (trans-animals = 1. concret-vivents = 11. esperit; 12. logos; 2. abstraccionistes; 21. màgia; 22. lògica / Referencials / Complexitat de la pràctica de conjunts en l'home: interjecte / Esquema de l'elaborativa de tots els conjunts empírics-interjectius de l'home.


218. Màgia llibertària i màgia pensada

1. pàg. nº classificació. 1

Diferències evidents entre màgies llibertàries i màgies pensades o religions / Prova històrica-lingüística: la paraula «pensar» ve de «pesar»/ Cal doncs no confondre-les / crida a jueus, cristians i musulmans.


219. Ideologies i afectivologies

1/2. pàg. nº classificació. 1

Substitueixen l'anàlisi conceptual empirològic per l'aprenentatge dels sentiments; el pensament logístic per obsessions escolàstiques. Llur finalitat és la hipnosi retòrica, que suprimeix tota intel·ligència i tota crítica.


220. Arquia i anarquia

1/2. pàg. nº classificació. 1

La «majoria silenciosa» admet una «arquia» il·legítima, i refusa, en la pràctica, aquella que és legítima. És el món a l'inrevés.


221. Empirisme lògic aplicat

3. pàg. (Unesco,21-12-71) (inacabat) nº classificació. 1.2

- Donar totes les llibertats concretes tècnicament realitzables / L 'empirisme, únic instrument de dominació del cosmos / L'empirisme lògic és molt més eficaç / L'empirisme lògic ha d'emprar un llenguatge molt disciplinat, que pot bastir-se a partir de la sem-etimo-lingüística / Termes analítics de l'empirisme humà: pulsions-símbols-signes- senyals / La pràctica lliure i espontània dels conjunts (art de la vida).


222. Empirisme

3. pàg. nº classificació. 1

Definició d'empirisme; l'empirisme es pot posar en lògica / Successius i acumulatius empirismes de l'home: A) empirismes òntics-concrets: 1) empirisme animal; 2) empirisme trans-animal: 21) espiritual-natural (instintiu; reflexiu-social; àgic-estratègic; moral-ètic; ètnic; cultural; pan-sòfic); 22) espiritual-transnatural; 3) empirisme expressiu; B) empirismes senyalètics-abstractius.


223. Experiència i interjecte

2. pàg. nº classificació. 1.9

Segons Plató− l'únic saber de valor òntic és l'experiència / Definicions de: intel·ligència, noció, nació, valor, realitat, cosmos, observació / Representació esquemàtica de les relacions entre observador i observat / Definicions matemàtiques de Déu, l'animal i l'home, en funció de la relació observador-observat.


224. Estadística de mercat

5. pàg. (inacabat) nº classificació. 2.4

Les anàlisi purament qualitatives-verbalistes són insuficients; aquest és el cas de «mercologia» i «sociologia», que no tenen cap sistema mètric, mentre que els fets elementals de què s'ocupa estan provistos de totes les pervalències necessàries a l'anàlisi estadística / Història de la institució canviària (ens mostra que la moneda és una convenció social) a) institucions canviàries del matriarcat ; b) re-invenció patriarcal del troc; c) moneda manual-oral de compte abstracte; d) moneda metàl·lica-concreta.


225. De l'omniracionalisme històric

4. pàg. nº classificació. 1.2

Petits paràgrafs independents sobre l'oposició entre empirisme lògic i omni-racionalisme històric, i llur independència respecte de l'empirisme concret.


226. Esculls de la lògica

2. pàg. nº classificació. 1.2

  • Els esculls més importans per a una lògica correcta són: 1) equivocitat dels termes del discurs; 2) confusionisme dels conceptes definitoris; 3) heterogeneïtat dels conjunts operatius.
  • La pràctica dels conjunts en l'evolució pan-geo-etno-història cultural de l'home.
  • La pràctica dels conjunts en la semiòtica.


227. Les religions i el cristiananisme

1/2. pàg. nº classificació. 1

Les religions són abstraccions evasionistes; el cristianisme és tot el contrari, perquè s'encarna en totes les realitats mundanes.


228. Confusions de l'omni-racionalisme històric

2. pàg. (inacabat) nº classificació. 2

1) Confusió entre logos i lògica; entre matemàtiques i lògica; entre objecte i conjunt. Però cal també reconeixer els seus benfets.

2) Confusió entre tot i part; aplicació a la teologia.


229. Logos i lògica

1/2. pàg. nº classificació. 1.2

El logos és un ser vivent concret; la lògica, una convenció abstraccionista-reduccionista. Ara bé, per a introduir en la lògica els no-iniciats, cal emprar-la logos −a condició de fixar-lo unívocament−


230. Conjunts

2. pàg. (novembre-74) nº classificació. 1.2

  • La producció de conjunts és una activitat pròpia de la vida. Per extensió de sentit, hom parla de conjunts «logals» i de conjunts «senyalètics»; d'aquest ha nascut la teoria dels conjunts.
  • Diferents definicions de «conjunt concret»; conjunts empírics i conjunts empiristes-abstraccionistes.

230. bis CONJUNT-A

pàg. 494-495 (Gran Enciclopèdia Catalana)

Teoria matemàtica dels conjunts.


231. Anàlisi i estadística comptable de mercat

4. pàg. nº classificació. 2.4

Dificultats i exigències de la fenomenologia quantitativa dels conjunts / Convenció escriptural / Enumeració dels constituents subconjunts i elementals del mercat conjunt: 1) const. sub. c: sectors de mercat; 2) const.elem. a) concrets (persones; mercaderies; canvis; circuits) b) mètrics-abstractes (unitats monetàries; circuits monetaris); c) mixtos (canvis mixtos; preus; salaris) / Formulació algebràica de cadascun dels constituents elementals enumerats / L'única condició d'una total comptabilitat és la reforma monetària.


232. Empirisme lògic-procés

1. pàg. nº classificació. 2

1) Definició evident-intuïtiva de l'objecte; 2) definició mètrica-abstracta i mesura exacta-documentària de l'objecte; 3) tractament de les dades quantitatives obtingudes; 4) extracció d'hipòtesi; 5) verificació o inverificació experimental de les hipòtesi; en cas de verificació; 6) ciència; 7) filosofia; 8) tècnica; 9) vulgarització.


233. Religions, Estat, Ciència

1. pàg. nº classificació. 1

Aquestes institucions són nocives, en el seu sentit màgic. Es diuen les mesures a prendre enfront de cadascuna d'elles: 1) totes les religions; 2) totes les Esglésies; 3) tots els Estats; 4) el sentit màgic de tot saber instrumental.


234. L'home i el seu saber

3. pàg. (inacabat) nº classificació. 1.9

Definicions: saber, generativa, noètica, noosfera, experiència, empirisme, intuïció-evidència, logos, intel·ligència, matemàtica, física.

Tot saber és empíric / El misteri de les intuïcions-evidències / Tipus d'intel·ligència humana: 1) intel·ligència animal-instintiva; 2) intel·ligència espiritual-perinstintiva.


235. El pensament i la seva expressió

5. pàg. nº classificació. 1.2.9

1) Presentació: les dues cultures oficials; una cultura popular, que cal lligar a l'empirisme lògic.

2) Previ al tema: «Pensar» (etimologia); convenció escriptural; esquema de l'interjecte.

3) Tema: els interjectes pro-lògics-esquema; dos tipus històrics de pensament màgic i el pensament pro-lògic; esquemes d'altres interjectes més complexos.


236. Economia auto-llibertària-federalista de mercat clar i societat transparent

3. pàg. nº classificació. 4.9

L'equilibri i l'economia de mercat són possibles / Equilibri: definició segons logística / Economia i plutarquia: definició segons etimologia (molt complerta) / El comú denominador del desordre mundial és la moneda anònima: llistat de les seves característiques.


237. Sacralitat

6. pàg. (novembre 1983)nº classificació. 1.3

S'estudien les etapes de la sacralitat segons la hipòtesi pan-geo-etno-històrica.

1ª Etapa: Autollibertària: 1) sacralitat pura (-5/4 MA

a -60/50.000); 2) màgia llibertària, amb les seves subetapes viriarcal, matriarcal i patriarcal (-60/50.000 a -2.600/2.300).

2ª Etapa: Evolució despòtica (-2.600/2.300 als nostres dies).

3ª Etapa: Resurrecció de la sacralitat pura (per venir).


238. De la competència

3. pàg. (novembre 1983) nº classificació. 1.4.6

En la pan-geo-etno-història apareixen dos principis fonamentals: 1) el principi liberal, des dels inicis: aquest principi exclou qualsevol competència entre vocacionals liberals; 2) el principi utilitari (entre -135/110.000 i -60/50.000), que implica la competència entre empreses productores. Aquests dos principis, llur radical separació, han de ser el nord de tota auto-política que es vulgui fecundar. La moneda anònima ha corromput les vocacions liberals; cal redreçar-les i formar-les al seu primitiu caràcter altruista i desinteressat.


239. La societat en la seva totalitat

7. pàg. (novembre 1983) nº classificació. 1.6

La societat total està formada per la simbiosi de tres societats:

1ª La Societat Utilitària o mercat (nascuda cap als 135/110.000): en ella funciona la iniciativa privada i la propietat particular. S'hi distingeixen dos subconjunts: a) «cicle de la producció», format per invents, empreses, capital i treball. Història del treball; b) «cicle del consum», format pels «productors-consumidors» i els «simples consumidors».

2ª La Societat Liberal, produeix béns i serveis altruistes sobre les persones, no qualificables ni elementalizables.

3ª La Societat Transcendent es fonamenta sobre les altres dues, que són bàsiques: representa un salt gratuït per sobre de l'horitzó fenomènic; no hi ha retribució material possible dels seus actes. La conclusió pràctica és que cal definir, en cada una d'aquestes societats, l'ús pràctic o la absència real de l'instrument monetari, i responsabilitzar al màxim cada agent.


240. Precisió de llenguatge

1. pàg. (novembre 1983) nº classificació. 8

Tant per raons tècniques com alliberació de malentesos, cal que cada terme del nostre discurs tingui un sentit unívoc i precís. Per a aquest menester, la sem-etimo-lingüística ens pot servir: ella recupera el sentit originari, unívoc i precís, de cada terme.


241. Empirisme fenomenològic pro-experimental

14. pàg. (novembre 1983) nº classificació. 1.2

1) Ciències experimentals són aquelles que subjecten la lògica a l'experiència objectiva i a l'experimentació final / 2) Una empíria o interjecte és un mecanisme intel·lectiu intern de captació de la realitat (interior o exterior). Només les empíries fenomèniques són susceptibles de lògica i, doncs, poden convertir-se en «empirisme (lògic)» / 3) El saber empíric fenomenològic-proexperimental avança per etapes, que van succeint-se i superant-se, constituint cada fase la base de la següent / 4) Llista de disciplina en que s'aplica l'empirisme fenomenològic proexperimental / 5) Cada etapa o fase de coneixement empíric fe-pe assolida, es clou amb una crítica i una epistèmica dels mètodes seguits / 6) S'analitza ara el procés metòdic seguit en cada fase M:

1. Pretesi n (o pro-ciència n): 11) fenomenologia qualitativa; 12) fenomenologia quantitativa.

2. Tesi n: 21) ciència; 22) filosofia post-científica; 23) tecnològica; 24) democratització. Ja pot començar la fase n+1

Reflexions finals: distinció entre física fenomènica i física noümènica; entre filosofia i metafísica; entre discurs lògic i discurs logal.


245. Classificació de les mercaderies

1. pàg. (29-6-83) nº classificació. 4

Hi ha 4 classes de mercaderies:

1) finites (cicle del consum)

2) no finites (cicle de la producció): a) no finibles: a.1) subcicle producció corrent. a.2) subcicle producció inversiva.

b) finibles (subcicle comerços i indústries al detall).


246. Socialització i democratització dels excedents de producció

17. pàg. (juny 83) nº classificació. 4

Convenció escriptural / Plutarquia o economia de mercat: fòrmules / Naturalesa i finalitat de tota economia / Béns prodüits i cicles mercantils / mercaderies productores / Anàlisi de la hisenda / Anàlisi dels subcicles de la producció / Observacions sobre iniciativa i propietat privada i paper de l'Estat en el mercat / Invenció i exvenció de diner comunitari: fòrmules / Quadre esquemàtic.

246. bis Versió clarificada de 246.4

nº classificació. 4


247. Empirisme lògic-principis

3. pàg. nº classificació. 2

L'empirisme lògic es basa sobre dues peticions de principis: 1) que l'experiència és l'única font de nocions; 2) que la lògica és la tècnica més eficaç / Les nocions evidents-intuïtives són d'origen experimental, i l'empirisme lògic les admet / Evolució de la lògica: a) aritmètica; b) hipo-lògica; c) pre-lògica (sil·logística); d) lògica (àlgebra); e) hiper-lògica (lògica matemàtica); f) post-lògica (per iniciar).


248. Sacralitat i religions

1. pàg. nº classificació. 1

L'home ha passat per tres sacralitats progressives: la sacralitat ingènua; la sacralitat màgica; la sacralitat religiosa. Repudiem totes les religions i a tot poder; l'home omnillibertari i la vida en Jesucrist són tot el que hi ha de més contrari a les religions.


249. Diner per a tothom

3. pàg. nº classificació. 0.1

S'enuncien els temes d'un possible estudi, que tothom pot arribar a entendre:

1ª part: teoria (empirisme lògic) «filosofia lingüística» i «filosofia matemàtica»; finalitats de la filosofia; diferents tipus de cultivadors de la filosofia.

2ª part: praxi: 1) fins avui ; 2) possible a partir d'ara.

3ª part: conclusió: cal jutjar aquestes propostes davant la consciència i davant el fet quotidià.

Aquest estudi persegueix la immediata supressió pràctica de la condició proletària.


250. Saviesa o sofia del verb humà

4. pàg. nº classificació. 1.2

Distinció entre «tècnica lògica» i «operativa lògica» / La finalitat última de tota filosofia és de millorar la vida concreta / Disciplines fonamentals que s'ocupen del logos-semiòtica / Convencionalitat de tot llenguatge / Riquesa del verb humà i fixació a través de l'etimolingüística.


251. De l'empirisme lògic

2. pàg. nº classificació. 1

Definició d'empirisme / La diferència radical entre l'home i l'animal és l'esperit / Evolució de la intel·ligència humana: evidències-intüicions-verb / Aparició del saber lògic / necessitat d'un mètode per a fixar el sentit dels termes / Barbàrie racionalista / Aparició de l'empirisme lògic / Les seves finalitats.


252. Autoritarisme i llibertat

2. pàg. nº classificació. 1

L'autoritarisme, la violència, la destrossa de les llibertats concretes, estan lligades a la moneda anònima / Definició de «democràcia» / Les aspiracions ancestral de qualsevol poble impliquen, legislativament: ... (llista de procediment legislatiu).


253. De la censura com a pecat gravíssim contra l'esperit

2. pàg. (inacabat) nº classificació. 1.9

L'omnipotència del Senyor es manifesta en el seu respecte a la llibertat de cada una i totes les persones humanes; el problema del bé i el mal, ordinàriament mal plantejat, no té solució humana / Forma, formació, informació, exformació / L'exformació ens la dóna el Senyor; la informació és obra lliure de l'home / ...


254. El cristià i l'Església

1. pàg. nº classificació. 1

Definició de l'home lliure / El cristianisme és la negació de totes les religions / L'Església és una comunicat vital per als homes després de Crist; i no té res a veure amb l'autoritarisme / Tota autoritat és llibertat.


255. La filosofia - definió

1. pàg. nº classificació. 2

Una possible definició de «filosofia»

Què pot dir la filosofia de:

  • Déu
  • El vivent agnòstic
  • El vivent gnòstic


256. Religió i cristianisme

1/2. pàg. nº classificació. 1

La religió és existencial.

El sacral i el sant són in-sistencials: obra purament humana. El cristianisme és insistencial.


257. Soc cristià

1/2. pàg. nº classificació. 1

La meva finalitat com a cristià: ...

Això no son imaginacions, sinó previsions a l'abast de qualsevol persona.


258. La institució eclesial i la institució política

1. pàg. nº classificació. 1

  • Invenció de la institució eclesial; la seva finalitat / Invenció de la institució política; la seva finalitat. Ni l'església ni la polis socialment sanes no són llocs de poder, sinó de comandament protector de les llibertats concretes de llurs pobles.


259. Filosofia i interjecte

1. pàg. nº classificació. 1

La relació «subjecte-objecte» és anomenada pel Sr. Masriera «interjecte (o interflexe)». La filosofia primera és l'estudi a fons de l'interjecte. La filosofia primera postcientífica és la negació de l'interjecte a favor de l'objecte, per a fins tècnics previsibles.


260. Realitat, peco, riu

1. pàg. nº classificació. 1

Tota realitat està limitada per «formes», això és, «portadores de marques». Poden ser concretes o abstractes. La transposició de qualsevol adquisició tècnica a la vida concreta de l'home és un gran pecat contra l'esperit.


261. El verb humà

1. pàg. nº classificació. 1

El verb humà reflexa tota la vida humana.

La vida és...


262. Hipòtesi

2. pàg. (inacabat) nº classificació. 2

Condicions metòdiques per a la formulació «científica» d'una hipòtesi:

  • en les disciplines filo-matemàtiques
  • en les disciplines empirològiques experimentals
  • disciplines empirològiques que, per relacionar-se amb el factor «temps», no poden ser sotmeses a experimentació (geologia; paleontologia; etc.): cal recòrrer a altres mètodes: 1) solidesa dels fonaments; 2) rigor i continuïtat explicativa; 3) no-contradicció; 4) fecunditat.


263. Contradiccions

1/2. pàg. nº classificació. 1

L'home ha d'assumir les seves contradiccions vitals.


264. Neopartidisme

1. pàg. nº classificació. 1

En el nostre neopartidisme hi caben totes les persones de bona fe / El nostre neopartidisme s'inscriu en la no-violència activa / Crida.


265. Garanties de les llibertats concretes

3. pàg. nº classificació. 1.9

Les garanties eficaces de les llibertats concretes són: 1) independència de la Justícia; 2) parlament de ciutadans i ciutadanies; 3) Govern executiu responsable; 4) sufragi universal / Hipòtesi de treball: qualsevol problema utilitari pot ser resolt eficaçment / Reformes radicals i «reformetes» que no serveixen per a res / Definicions de: brètol; imbècil.


266. Empirisme

1. pàg. nº classificació. 1.2.9

Definició d'«empíria» i «empirisme» / En què consisteix l'empirisme / Què és l'empirisme lògic / L'empirisme lògic ha de desembocar en la pràctica / l'empirisme lògic ha d'estudiar el seu objecte com a observat total, global, unitari.


267. Lògica

1. pàg. (inacabat) nº classificació. 2

Definició escueta de la lògica / Només la lògica permet una neta separació entre «fons» i «forma»: els diferents tipus de lògica en l'actual,difereixen per la forma més o menys neta d'efectuar aquesta separació / Dificultats de la lògica en l'anàlisi de continguts.


268. Utilitat de l'etimologia

2. pàg. nº classificació. 1

Necessitat del verb nacional per a vulgaritzar una disciplina qualsevol / Però l'empirisme lògic requereix un llenguatge sistemàtic que aquell no pot garantir / Per a salvar aquesta dificultat, l'etimologia adapta el verb a les necessitats de l'empirisme lògic, fixant cada terme unívocament / Avantatges específiques de l'etimologia en aquesta tasca.


269. Reflexions sobre la lògica

3. pàg. nº classificació. 1

Origen històric de la lògica / Enormes desproporcions (en referència a la lògica) de temps, extensió geo-històrica, aprofundiment social i correcció disciplinària / L'òptima i màxima depuració de la lògica consisteix en la separació de fons i forma (o millor, contingut i continent) / Per què Plató i Aristòtil no pogueren aplicar amb rigidesa aquest principi.


270. De quina lògica es tracta?

6. pàg. nº classificació. 1.2

Alguns exemples de com s'utilitza avui la paraula «lògica» / Lògica= anàlisi de continguts + coherència de continents / Naixement de la lògica / Tres tendències originàries de la lògica, fins als nostres dies: 1) racionalisme històric verbalista; 2) lògica exclusivament experimental; 3) lògica empírica, avui formatrònica / El paper de l'etimologia en la introducció a la disciplina lògica / Semiòtica, convenció escriptural i teoria i pràctica dels conjunts, anteriors a l'estudi etimològic.


271. Lògica i empirisme lògic

8. pàg. nº classificació. 1.2

Fragments diversos: Descartes / Errors del racionalisme històric / La deducció / Anàlisi de conceptes continguts (etapes) / Tipus d'observació / Lògica formalista / Tot saber de l'home és empíric / a-subjectivisme / L'empirisme lògic no «toca» la vida / Finalitat del saber lògic / primacia de la pràctica / Empirisme lògic i metria / Alienació / Objectius de l'empirisme lògic / Tecnocràcia / Màgia i humanisme /finalitats concretes de la lògica: alliberar la lògica de la màgia.


272. Les escapatòries i pretextos del monetarisme

7. pàg. (més un article) (desembre 1983) nº classificació. 4

Traducció d'un article de F. Vergara, comentant l'obra de N. Kaldor: aquest demostra la falsedat de tres dels principals postulats del «monetarisme»: 1) la principal causa d'inflació és el creixement excesiu de la massa monetària prové del dèficit públic finançat per crèdit bancari; 3) Un Banc Central pot controlar la massa monetària.


273. Mercat telemàtic

3. pàg. (16 març-84) nº classificació. 1

El «Mercat telemàtic» serà un fet d'aquí a molt pocs anys. L'omnicomptabilitat centralitzada que suposa serà total o parcial. En cas que sigui parcial, perquè es mantingui paralelament la moneda anònima, el país es veurà dividit en dos: una part oficialment «computaritzada», i una part no «computaritzada», que comprendrà una majoria de gent honrada que vol escapar de la fiscalització de l'Estat, i una minoria de gent que, impunement, podrà continuar dedicant-se a tota mena de crims i delictes per diner. Cal, doncs, que la comptabilitat sigui total.


274. Rendiment de l'únic impost proposat per a solidaritat social

3. pàg. (19 març-84) nº classificació. 4

A partir d'unes dades de :

PNB=40 bilions

Economia submergida= 40% PNB= 16 bilions

ITE= 5%

Nombre mínim transaccions abans consum= 5

[Es calcula que l'ITE rendiria 11-15 bilions, que serien suficients per a emprendre la reforma financera proposada,independentment de les possibilitats que ofereix la imperialització dels excedents de producció i de cc/cc.]


275. Política i història

2. pàg. (19 març-84) nº classificació. 1.2

Tota història és simple hipòtesi de treball que no pot tenir confirmació o infirmació experimental si no és en els fets del futur / Exemple: guerra i prratriarcat / La política mira cap al futur, lúcidament i amb voluntat / Cal que el poble «desi» tots els antipolítics.


276. Revolució social i solucions financeres

3. pàg. (19 març-84) nº classificació. 1

Quan es produeix una revolució social / Cal descartar el mite de la violència / La revolució no és només una qüestió de voluntat: cal saber d'on sortiran els diners per a realitzar el programa revolucionari, prescindint d'inspectors, sistemes policials, ... Per això, comencem per donar solucions financeres / Programa revolucionari.


277. Ètica i estètica

1. pàg. (19 març-84) nº classificació. 1

La creativitat ètica-transcendent neix i s'alimenta de la joia estètica. I només en la consciència ètica-transcendent ens pot ser donada la felicitat.


278. El principi de subsidiarietat

2. pàg. (19 març-84) nº classificació. 1

Només aquest principi pot permetre de conèixer la realitat social espontània en cada espai-temps cultural. Aquest principi diu que, «allò que pugui fer una col·lectivitat cívica qualsevol, no ho faci una altra de nivell confederatiu superior».


279. Economia telemàtica II

3. pàg. (20 març-84) nº classificació. 0.9.4

L'econometria telemàtica porta a la desaparició de les classes per diner, perquè els més pobres podien satisfer llurs necessitats, i els més rics no podran «embolicar la troca» / La disciplina autopolítica de mercat comporta: 1) dràstica simplificació fiscal; 2) imperialització dels exc. prod. i exc. cc/cc; / 3) congelació parcial selectiva saldos + cc/cc; / Quan l'hipòtesi de treball sigui confirmada, caldrà posar tota la riquesa econòmica al servei de l'enriquiment ecològic-cultural-liberal / Vocabulari: economia; ecologia; cultura; societat liberal; / Imperi; imperialisme / Diferents riqueses.


280. Llibertat personal

2.pàg. (20 març-84) nº classificació. 1

La llibertat personal només es pot satisfer de múltiples i concretes llibertats fenomèniques / Les respostes als problemes actuals han de ser llibertàries i pluralistes, i no partidistes ni dogmàtiques / Això s'ha de fer en tots els camps: sistemes d'educació, de salut, d'administració, d'obres, treballs i serveis públics / Exemple en l'educació.


281. Lluita pràctica contra l'atur forçós

4. pàg. (20 març-84) nº classificació. 6

Pla financer per a la reducció de l'horari legal de treball de 40 a 20 h. setmanals / Reducció actual de l'ocupació, com a procés irreversible / Aquesta realitat tan evident només es pot combatre de forma racional.


282. Pluralisme llibertari

1. pàg. (20 març-84) nº classificació. 1

Cal actuar d'acord amb els fets més reals i més banals, i amb un enorme pluralisme llibertari.


283. Etapes de l'evolució monetària

8. pàg. (27 febrer-84) nº classificació. 4

I.- Etapa inicial (-8.500 / 8.000 a -2.600 / 2.300): moneda radicalment abstracta-comptable.

II.- Segona etapa (-2.600 / 2.300 a 1914): moneda metàl·lica-concreta; no es poden conèixer ni les masses monetàries, ni les seves velocitats de circulació social; no obstant, hi ha una certa disciplina «extra-comptable».

III.- Tercera etapa (1914-1971): retorn a la simple moneda primitiva de compte abstracte, però anònima, uniforme i permanent; Bretton Woods i el USA; una certa disciplina.

IV.- Quarta etapa (15 agost 71): flotació de divises; absència total de disciplina; plutarquia.

V.- Cinquena etapa (a venir): factura-xec.


284. Coses i persones

4. pàg. (27 febrer-84)

El poder sobre les coses és el fonament de tot progrés utilitari / El poder sobre les persones.


285. Pròleg

5. pàg. (1 març-84)


286. Crèdit i finances; congelació d'havers bancaris

5. pàg. (1 març-84)


287. L'empresa privada, esperança del futur

3. pàg. (1 març-84)


288. Economia telemàtica

2. pàg. (9 març-84)


289. La societat utilitària-productiva

25. pàg. (gener-84)


290. Eleccions democràtiques en qualsevol entitat d'estatut liberal

5. pàg. (gener-84)


291. Objectius auto-pacificants

1. pàg. (24 maig-84)


292. (Ecologia) La manipulació de l'herència

4. pàg. (24 maig-84)


293. Subcicles del cicle de la producció

1. pàg. (hivern 83-84)


294. Resultats immediats de la implantació de la f-x com a única moneda legal

13. pàg. (abril-84)


295. Comunitat nacional, societat i individu

5. pàg. (11 maig-84)


296. De la reducció fenomènica a l'utopia revolucionària

4. pàg. (31 maig-84)


297. A punts d'estratègia

2. pàg. (maig-84)


298. Reconstrucción de Andalucía

2. pàg. (maig-84)


299. Entorn del sòl

3. pàg. (1 juny-84)


300. Sobre l'herència

1. pàg. (1 juny-84)


301. La factura-xec pro-telemàtica

1. pàg.


302. Guia dels sabers humans

6. pàg. (setembre-84)

Proposta d'un índex de microenciclopèdia i macroenciclopèdia.


303. Ideals i fenòmens

3. pàg. (octubre-84)


304. Ideals ètics trascendents i instruments fenomènics-tècnics

57. pàg. (novembre-84)


305. Nota sobre la moneda

1. pàg. (20-12-84)


306. Nota sobre l'educació

1. pàg. (22-12-84)


307. Tècnica de la presa del poder actual per a destruir-lo

8. pàg. (5-7-83)


308. Alguns consells als qui les volen enamorar

3. pàg.


309. Orígens dels intraimperialismes

1. pàg. (febrer-85)


310. Les tres societats o estructures socials

1. pàg. (12-2-85)


311. Lliure, llibertari, liberal

1. pàg. (12-2-85)


312. Base per a un debat al Casal de Montserrat

5. pàg. (14-2-85)


313. Cap de compres

2. pàg. (1-3-85)


314. El principi polític «imperial» i la pau mundial

2. pàg. (abril-85)


315. Crisi global, solució global

1. pàg. (abril-85)


316. Carta a Daniel Carranza

20. pàg. (8-4-85)


317. Decrets-llei de la Constitució Provisional

Esborranys dels 54 primers decrets-llei de la Constitució Provisional, un cop instaurada la revolució-llibertària que es proposa.

Falten el 32, 41 i 42 (tampoc estan previstos, de moment del: 27 al 29, del 34 al 38, del 43 al 49).


318. Proposta d'Apèndix (urgent) a Moneda telemàtica i estratègia de mercat

2. pàg. (4-5-85)


319. Nota de l'Agustí pel 1 de juny

2. pàg. (25-5-85)

Nota inèdita que no va presentar a la reunió del 1-6-85 (activitats de Bardina), per jutjar-la inoportuna.


320. Prolegòmens a tota «ciència»

2. pàg. (15-4-85)


321. Programa per a la Universitat de la Pau

17. pàg. (15-6-85)


322. Note sur l'objet prèférentiel de notre interêt

4. pàg. (22-6-85)


323. Intel·ligència trans-animal

4. pàg. 1-10-85


324. Intel·ligència abstracta i bé comunitari

4. pàg. (2-10-85)


325. Pla de reducció de l'horari setmanal legal de treball

3. pàg. (8-10-85)


326. Societivitat i societat

1. pàg. (10-10-85)


327. El repte d'avui dia és la informació democràtica pel desenvolupament

1. pàg. (10-9-85)


328. Cibernètica de mercat

4. pàg. (novembre-85)


329. Persones individuals en societats tancades

2. pàg. (gener-86)


330. Tertúlia amb en Lluís Solà (reflexions de l'Agustí)

5. pàg. (gener-86)


331. Ecologia

1. pàg. (febrer-86)


332. Hipòtesi aleatòria sobre pan-geo-etno-història de les mentalitats i cultures (humanes)

1. pàg. (25-5-86)


333. Sobre pensar i reflexionar

1/2. pàg. (25-5-86)


334. Massa monetària salarial i equilibri econòmic

1. pàg. (23-5-86)


335. Polítiques monetàries dels imperialismes vigents

2. pàg. (30-5-86)


336. Sexualitat perenne en l'home evolutiu

9. pàg. (11-11-86)


337. Les nostres fonts de documentació

2. pàg. (31-10-86)


338. Sistema General

2. pàg. (23-11-86)


339. El Centre d'Estudis Joan Bardina

4. pàg. (22-12-86)


340. Les manifestacions estudiantils del 1986

1. pàg. (23-12-86)


341. EVANGELI: Esperança també en aquest món

3. pàg. (18-2-86)


342. Fragilitat fonamental de l'Evangelització, ara i aquí

1. pàg. (febrer-86)


343. Capitalisme integral: capitalisme privat més capitalisme comunitari

2. pàg. (més 4 pàgines d'en Josep Miralles) (20-2-87)


344. Total intel·ligència de l'home

1. pàg. (juny-86)


345. Intel·ligència de l'home

3. pàg. (26-2-87)


346. Quadre sobre l'home i els seus llenguatges

1 plana doble (juny-85)


347. Reflexió sobre la història

3. pàg. (2-10-87)


348. El racionalisme orgullós i totalitari

5. pàg. (9-6-87)


349. L'home primitiu no té problemes

1. pàg. (27-5-87)


350. «Elogi del caos. Proposta d'índex», «L'idioma ancestral de cada poble», «Caos, cosmos, mundus», «Esperit i llibertat», «Llibertat humana», «Nota sobre els adjectius «global» i «total»

10. pàg. (20-5-87)


351. Ciència

3. pàg. (18-5-87)


352. Les pestes del món actual

1. pàg. (18-5-87)


353. Lògica com a desinència concreta. Lògica com a desinència verbalista

1. pàg. (18-5-87)


354. Curt assaig sobre sacralitat

5. pàg. (3-6-87)


355. Assaig sobre sacralitat. Proposta d'índex

3. pàg. (16-6-87)


356. L'herència i la repartidora

11. pàg. (3-11-87)


357. Ensenyaments de les revolucions

6. pàg. (4-11-87)


358. Hipòtesi sobre una probable evolució de la intel·ligència en la nostra crono-espècie

2. pàg. (16-11-87)


359. Sacralitat i santedat

3. pàg. (novembre-87)


360. Economia de mercat

4. pàg. (desembre-87) (en ordinador de l'Agustí X.)

Treball fet per entregar a: Xirinacs.


361. Hipòtesi sobre l'evolució de la intel·ligència artificial (operativa màgica)

4. pàg. (còpia ordinador Agustí-4) (desembre-87)

Temes de reunions de Sacralitat-dimecres).


362. Capitalisme

2. pàg. (més annex Xirinacs / Còpia ordinador) (gener-88).


363. Mercat-lliberat

3. pàg. (còpia ordinador) (gener-88).


364. Hipòtesi omnidocumentada sobre l'evolució de la intel·ligència artificial o abstraccionista

5. pàg. (còpia ordinador) (gener-88)

Temes de reunions dimecres-Sacralitat.


365. Introducció a les etapes evolutives de la intel·ligència artificial

1. pàg. (febrer-88).


366. Bogeria satírica

1. pàg. (febrer-88).


367. La transparència de la perconsciència

1. pàg. (còpia ordinador) (10-2-88).


368. L'interjecte

1. pàg. (còpia ordinador) (10-2-88).


369. Inconscient i subconscient

1. pàg. (còpia ordinador) (18-2-88).


370. Teoria del conjuts

1. pàg. (còpia ordinador) (24-2-88).


371. Un anàlisi de la societat actual

2. pàg. (març-88).


372. Hi han dos camins, per a esser feliç

(març-88).


373. Consells a l'educador que, a traves del meu pare i la meva mare, he après d'en Joan Bardina

3. pàg. (abril-88).


374. Legendes esoteriques des banquiers semites

2. pàg. (abril-88).


375. Cronoespècie «HOMO»

1. pàg. (maig-88)

Quadre de generalitzacions i distincions...

Tema de Sacralitat-reunions dimecres.


376. Objectivitat-subjectivitat

1. pàg. (11 maig-88)

(Sacralitat).


377. Sacralitat

2. pàg. (I.a) (18-5-88).


378. Ànima o psique i esperit

4. pàg. (31-5-88)

Sacralitat.


379. Mágies

2. pàg. (1-6-88)

Sacralitat.


380. Ritus màgics-abstraccionistes

2. pàg. (8-6-88)

Sacralitat.


381. Intel·ligència, consciència i lucidesa en l'home

1. pàg. (juny-88)

Sacralitat.


382. Sobre les religions

3. pàg. (juny-88)


383. Declaració prèvia a qualsevol esforç actual per a: ...

1. pàg. (11-5-88)


384. Prèjuice unilitaire massive

1. pàg. (juny-88)


385. Evolució de l'intel·ligència humana

5. pàg. (13 juny-88)

Temes sacralitat-dimecres.


386. Excedents de producció nº15

2. pàg. (20-juny-88)

Economia.


387. Excedents de producció

4. pàg.

Economia.


388. El mestissatge

(20 juny-88)


389. Informes dels Senyors J.M.A., Barceló, Puntí

1. pàg. (juliol-88)

Índex


390. Algunes observacions prèvies

4. pàg. (setembre-88)

Rèplica als informes rebuts dels economistes.


391. Document nou, 2

1. pàg. (12 setembre-88)

Tota planificació burro-cràtica.


392. Tres E -Economia -Ecologia -Ecumene

1. pàg. (4 octubre-88)


393. Tota unifederació (document nou, 1) (art i ciència) (política)

2. pàg. (6 octubre-88)


394. Art i ciència (continuació) - art i ciència, 2 (política)

2. pàg. (octubre-88)


395. «Inflació monetària» versus «elevació de preus i salaris en mercat i societat lliure»

1. pàg. (14 octubre-88)


396. Distincions fonamentals en els fets antropobiofísics / Quadre Fets Noumènics i Fets Fenomènics

1. pàg. (octubre-88)


397. Apunts Sacralitat / Esquema de capítols 1, 2, 3 i 4

1. pàg. (24 octubre-88)


398. (Resposta a una carta d'en Daniel). Carta a Daniel Ribé / Temes de Sacralitat

(16 novembre-88)


399. Xerrada a Vilafranca del Penedès / La propietat, el mercat, evolució monetària ...

5. pàg. (28 gener-88)


400. Simplificació fiscal / Publicació a «Via Fora», revista d'enllaç

1. pàg. (primavera-89)


401. Plantejament del problema que ens interesa com a tècnics / Sobre el mercat (reunió escola d'enginyers amb Josep Roca)

(11 maig-89)


402. Objectius Sistema General

1. pàg. (3 juliol-89)


403. Exposición sucinta para llevar a cabo la REVOLUCIÓN propuesta / Decreto-ley sobre factura-cheque; consecuencias inmediatas; Peligro exterior

5. pàg. (1 agost-89)





1a edició: Barcelona 23, d'abril de 1997. Escola Finaly

Eines de l'usuari