Escola Finaly/Objectius

De Escola Finaly
Dreceres ràpides: navegació, cerca



 Escola Finaly  —  Economia i Societat


Objectius


  1. El desenvolupament, l'edició i la divulgació dels estudis sobre economia, sociologia i antropologia duts a terme per Agustí Chalaux i de Subirà, amic i deixeble d'Horace Finaly (Budapest 1871—Nova York 1945, banquer, director general de la Banque de Paris et des Pays-Bas, Paribas, de 1919 a 1937).
  2. La creació d'un fons documental sobre el diner, l'economia i la societat, constituït per biblioteca, videoteca, fonoteca i per tots els mitjans informàtics i telemàtics que siguin tècnicament possibles en el futur.
  3. La promoció d'un debat públic sobre la possibilitat de crear diner i riquesa comunitària per a tothom, diferenciant:
    1. d'una part, el diner privat i, d'altre part, el diner comunitari.
    2. d'una part, el préstec bancari privat i, d'altre part, el crèdit comunitari a les empreses tècnicament, productivament i mercantilment credibles.
    3. d'una part, el diner privat de consum dels «productors-consumidors-estalviadors-inversors (empresaris, capitalistes, inventors-innovadors i treballadors)» i, d'altre part, el diner comunitari gratuït de consum als «simples consumidors». Aquest últim es dit «financer» per que fineix, finalitza i acaba, de manera natural i normal, el cicle de la producció del béns utilitaris de consum.
  4. La realització d'estudis globals i especialitzats sobre economia i societat que complementin o/i contradiguin els realitzats per Agustí Chalaux i de Subirà i col·laboradors.


L'Escola Finaly tracta de desenvolupar estudis i propostes que ajudin al disseny de models globals de solidaritat i convivència humanes.

Les investigacions en curs, giren entorn dels punts següents:

  • Aplicació de «l'empirisme exclusivament fenomenològic, hipotètic-aleatori, pro-experimental» als fenòmens socials, econòmics i polítics, susceptibles de ser analitzats lògicament i experimentats tècnicament, de cara a cercar estructures afavoridores de les llibertats concretes.
  • Elaboració d'una terminologia inequívoca —imprescindible en tot tractament «científic» dels fenòmens— segons l'estudi del significat original de les paraules i llurs derivacions (sem-etimo-lingüística).
  • Estudi interdisciplinar de les diferents etapes de la història natural, especialment la humana: aquesta última, com a marc per a comprendre els conflictes entre ètnies, societats, cultures i mercats històrics i actuals.
  • Estudi sobre el determinant tema utilitari en la història: economia, invents i innovacions, empresa, capital, mercat, treball, moneda, ecologia...
  • Estudi i propostes sobre racionalització de la moneda i del diner, per a convertir-los en instruments responsabilitzadors, omniinformatius i, per conseqüent, omnicomptables del mercat i de la societat («factura-xec telemàtica»).
  • Estudi de les possibles conseqüències socials que es deriven de la reforma monetària-dineraria telemàtica: l'arxiu telemàtic de dades personals sota protecció d'una Justícia independent de l'Estat; simplificació fiscal; omnicomptabilitat del mercat interior i del comerç exterior, bén separats; mercometria exacta com a ciència dura, a l'estil de les altres ciències empirològicas pro-experimentals; conseqüent ciència autoeconòmica experimental...
  • Elaboració de propostes sobre:
  • «Lliure mercat clar i lliure societat transparent». Evitar que el «diner mercantil» es transformi en «diner de corrupció i de poder» i impedir la mercantilització de les vocacions i institucions liberals.
  • «Dialèctica entre arquia i anarquia». Precisar les funcions dels òrgans de comandament social a tots els nivells, per impedir-ne la transformació en poder sobre i contra les persones, individuals, socials i nacionals.
  • «Dialèctica entre bé privat i bé comú». Formulació de la hipòtesi —tècnicament experimentable amb la «factura-xec telemàtica»— del «bé comú mercantil», representat pels excedents de producció consumptiva i inversiva per sobre «el poder de compra privat solvent, lliurement activat, directament o indirecta, pels «productors-consumidors-estalviadors-inversors».
  • Estudi d'estratègies de consecució de les propostes formulades.
Eines de l'usuari